MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
3 de setembre de 2010 
Arrel de la web > Món > Xile, entre la por per la «integritat territorial» i la mà de Batasuna

Xile, entre la por per la «integritat territorial» i la mà de Batasuna

El Senat introdueix limitacions al text d’una convenció sobre drets indígenes · Un diari conservador vincula un nou partit maputxe amb la formació basca il·legalitzada i amb ERC

Darrera actualització: 12 de març de 2008


Setmanes de pors i teories de la conspiració a Xile. El Senat va aprovar la setmana passada el Conveni 169 sobre Pobles Indígenes, un text de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que, entre d’altres coses, reconeix a les nacions autòctones «el dret de propietat i possessió de les terres que tradicionalment ocupen». Ho va fer, però, incloent-hi una «clàusula interpretativa», que nombroses veus consideren que aigualeix el document.

L’aprovació del Conveni 169 és, sobre el paper, un pas endavant per a la protecció dels drets dels pobles indígenes -entre els quals els maputxes- a Xile. Així ho ha entès, per exemple, l’organització Survival International, que s’ha mostrat «encantada» per la decisió xilena.

A la pràctica, però, altres organitzacions pro drets humans no han mostrat tant d’entusiasme. Amnistia Internacional de Xile, tot i «observar amb molt d’interès» la ratificació del document, ha assenyalat que la «declaració interpretativa» afegida «podria afectar la integritat del Conveni i limitar-ne l’abast i la implementació».

Més crítiques encara s’han mostrat les organitzacions maputxes. En una carta adreçada a la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, diversos líders maputxes han afirmat que la introducció de la «declaració interpretativa» no fa sinó «violar principis elementals del dret internacional». Els dirigents indígenes han amenaçat d’impugnar la ratificació de la Convenció 169 tal com s’ha dut a terme.

En canvi, diversos senadors han defensat la necessitat de prendre mesures per evitar que la «integritat territorial» xilena -en paraules textuals d’alguns d’ells- quedi en perill. Així, membres del Senat s’han mostrat contraris a què els maputxes es dotin d’una autonomia territorial -com pretén el nou partit Wallmapuwen-, tot i que també han reconegut el «deute» que manté Xile amb les nacions autòctones.

El Mercurio veu Batasuna a l’Amèrica del Sud

De tota manera, les revelacions més sorprenents de les darreres setmanes han arribat de la mà del diari conservador El Mercurio. Aquest rotatiu de Santiago de Xile parlava, en un reportatge signat a Madrid per María Eugenia Tamblay, de les vinculacions del partit Wallmapuwen amb diverses formacions europees com Esquerra Republicana de Catalunya o Batasuna.

L’article, que desprèn flaire de teoria conspirativa, diu que «Ezquerra [sic] Republicana» i el Bloc Nacionalista Gallec van «recomanar» als dirigents maputxes la creació d’un partit polític. La cronista es refereix a l’«imparable lobby maputxe a Europa», que estaria rebent «adoctrinament» de Batasuna, «el braç polític de l’organització terrorista ETA».

Víctor Naguil, responsable de relacions internacionals de Wallmapuwen, ha qualificat de «manipulació» la informació segons la qual el seu partit està vinculat a Batasuna o a ETA. Naguil ha dit que, efectivament, la seva formació té «relacions formals» amb ERC i el BNG, i ha recordat que ambdós partits són «democràtics, amb una forta implantació social». El dirigent de Wallmapuwen ha hagut de recordar una obvietat: és del tot normal que els maputxes mantinguin contactes amb altres nacions minoritàries, com la catalana, la basca, la gallega o la bretona.

Documento sin título
Alta al butlletí

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos un article d'opinió > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

El segle XX i el nacionalisme cors

Un recull dels principals esdeveniments de la història del segle passat a l'illa de Còrsega, des del punt de vista de la seva lluita nacional.

Barra separadora

«L'Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència.»

Ferran Mascarell

Historiador i polític del PSC, en un article d'opinió a l'Avui.

Documento sin título

MónDivers 2006-2010. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons