03. Mandinga
Filiació lingüística: nigerocongolesa, mandé, manding
Autoglotònim: mandinka
Alfabet: llatí, àrab
Nombre de parlants: 566.000 (Universitat de Laval, 2004)
Oficial: no
Idioma nigerocongolès de la família mande, el mandinka és una de les llengües conegudes col·lectivament amb el nom de manding, i que inclouen el bambara i el dioula. El mandinka i el bambara són llengües molt pròximes. El mandinka es parla, a la Casamance, al curs mitjà del riu homònim, així com a una petita franja situada al sud-est del país, a la frontera amb Guinea Bissau. És una de les llengües reconegudes com a «nacionals» a la constitució senegalesa. Com el diola, ha de fer front a la preeminència social i cultural de les llengües francesa i wòlof.
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
FONTS
Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.
