I és que la repressió a l’interior d’aquest estat controlat pels militars des de 1962 no sembla que hagi canviat gaire, malgrat les protestes populars que van liderar els monjos budistes la tardor passada. A l’Estat d’Arakan -un dels que formen Birmània-, per exemple, els militars estan intimidant els electors «tot advertint-los que no votin "no" al referèndum. Si voten contra el règim, tindran molts problemes», diu l’agència Kaladan, que cita fonts policials.

Situacions com aquesta s’estan produint arreu. A l’Estat Shan, on viu una de les principals minories de Birmània, les autoritats locals estan ensenyant a gent sense formació a votar a favor del «sí» a les eleccions, explica Mizzima News.

La Lliga Nacional per a la Democràcia assegura, en un comunicat recent, que no tan sols els seus membres són «atacats», «perseguits» i «arrestats» per voler dur a terme activitats polítiques, sinó que als mitjans de comunicació se’ls impedeix «exercir la seva llibertat d’expressió». En aquestes condicions, diu la Lliga, no pot haver-hi una votació justa. L’única manera de garantir un referèndum és que la junta «permeti que observadors internacionals, inclosa l’ONU, vigilin les eleccions».

No és tan sols l’oposició democràtica la que critica la votació organitzada pels militars. El propi informador de les Nacions Unides per a Birmània, Paulo Sergio Pinheiro, qualifica de «surrealista» el referèndum i acusa la junta d’estar reprimint les persones i organitzacions que volen fer campanya a favor del «no». Pinheiro nega que Birmània estigui fent el camí cap a la democràcia, com asseguren els militars: «No pot haver una transició política si es mantenen gairebé 2.000 presoners polítics», ha dit, en paraules que recull Reuters AlertNet.