MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
9 de febrer de 2010 
Arrel de la web > Món > El Canadà demanarà perdó per haver maltractat els indígenes a les (...)

El Canadà demanarà perdó per haver maltractat els indígenes a les escoles

Les «escoles residencials» van provar d’assimilar culturalment els indis i van practicar abusos físics i psíquics

Darrera actualització: 16 de maig de 2008


Després d’Austràlia, el Canadà. El ministre canadenc d’Afers Indis, Chuck Strahl, ha anunciat que el seu govern demanarà perdó als pobles autòctons per la política d’aculturació forçosa que el Canadà va practicar contra els indígenes durant prop d’un segle. Serà el proper 11 de juny al Parlament, i l’encarregat de demanar disculpes serà el primer ministre Stephen Harper.

En concret, la disculpa se centrarà en els fets ocorreguts a l’anomenat «sistema d’escoles residencials», que van començar a funcionar durant l’època de la colonització europea i que en un primer moment anava destinat a cristianitzar els pobles autòctons de l’Amèrica del Nord. L’any 1879, el Canadà va aprovar destinar fons públics a aquests centres (operats per diverses esglésies cristianes), on es van practicar abusos contra els infants indis fins que van ser tancats, la majoria a la dècada de 1970.

Els abusos van ser culturals i físics. D’una banda, aquestes escoles confessionals van provar de forçar l’assimilació cultural dels infants indígenes, tot negant-los el dret a aprendre les seves llengües, tradicions, sistemes de vida i fes ancestrals. De l’altra, dins d’aquests centres escolars -no se’n pot dir «educatius»- es van donar tota mena d’abusos físics contra els infants. Ja a principi de segle XX es va detectar que la mortalitat entre els alumnes d’aquestes escoles era desproporcionadament elevada. A mesura que van anar passant els anys es va saber que els nois i noies patien greus agressions físiques -incloses sexuals- i psíquiques.

Pressió a l’Estat

Antics alumnes d’aquestes escoles es van organitzar per aconseguir que el Govern Federal del Canadà reconegués el mal que aquell sistema escolar havia fet. Els alumnes es van moure per tal que les autoritats federals els rescabalessin dels danys ocasionats i perquè, finalment, els demanessin perdó.

Durant molts anys, l’Estat canadenc va negar-se a disculpar-se. Finalment, però -i pocs mesos després que Austràlia demanés perdó pel mal causat pels robatoris d’infants aborígens-, Ottawa s’hi ha avingut.

«El primer ministre farà una declaració de disculpa als antics estudiants de les Escoles Residencials Índies a la Cambra dels Comuns [cambra baixa del Parlament federal]», ha dit el ministre Strahl. «La disculpa és un pas crucial en el viatge cap a la reconciliació», ha afegit. Un viatge que el 2006 va donar un fruit important, quan el Govern del Canadà, els antics alumnes i l’Assemblea de les Primeres Nacions van assolir un acord per tal de posar en marxa un sistema de compensacions per a les persones que van patir els horrors de les «escoles residencials». També s’ha posat en marxa una comissió de la veritat per tal d’esclarir els fets ocorreguts durant un segle.

Vegeu també:


+ CTV: Harper to apologize for residential school abuse

+ Remembering the children (iniciativa per difondre el coneixement del que va passar a les «escoles residencials»)

+ Assemblea de les Primeres Nacions: Informació sobre el procés de reconciliació i sobre la història de l’intent d’assimilació cultural a les escoles




Compartiu aquest article:


Documento sin título

EDITORIAL

Xifres de legitimitat

Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos un article d'opinió > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

«Era una guerra. Ni tan sols podria dir quanta gent vaig matar»

El programa People & Power, de la cadena Al Jazeera, relatava l'any passat l'experiència d'una nena soldat a la República Democràtica del Congo.

Barra separadora

«Si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua.»

Rosa Calafat

Lingüista, en una entrevista al diari El Punt.

AMB EL SUPORT DE

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Documento sin título

MónDivers 2006-2010. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons