Les «escoles residencials» van provar d’assimilar culturalment els indis i van practicar abusos físics i psíquics
Darrera actualització: 16 de maig de 2008
Després d’Austràlia, el Canadà. El ministre canadenc d’Afers Indis, Chuck Strahl, ha anunciat que el seu govern demanarà perdó als pobles autòctons per la política d’aculturació forçosa que el Canadà va practicar contra els indígenes durant prop d’un segle. Serà el proper 11 de juny al Parlament, i l’encarregat de demanar disculpes serà el primer ministre Stephen Harper.
En concret, la disculpa se centrarà en els fets ocorreguts a l’anomenat «sistema d’escoles residencials», que van començar a funcionar durant l’època de la colonització europea i que en un primer moment anava destinat a cristianitzar els pobles autòctons de l’Amèrica del Nord. L’any 1879, el Canadà va aprovar destinar fons públics a aquests centres (operats per diverses esglésies cristianes), on es van practicar abusos contra els infants indis fins que van ser tancats, la majoria a la dècada de 1970.
Els abusos van ser culturals i físics. D’una banda, aquestes escoles confessionals van provar de forçar l’assimilació cultural dels infants indígenes, tot negant-los el dret a aprendre les seves llengües, tradicions, sistemes de vida i fes ancestrals. De l’altra, dins d’aquests centres escolars -no se’n pot dir «educatius»- es van donar tota mena d’abusos físics contra els infants. Ja a principi de segle XX es va detectar que la mortalitat entre els alumnes d’aquestes escoles era desproporcionadament elevada. A mesura que van anar passant els anys es va saber que els nois i noies patien greus agressions físiques -incloses sexuals- i psíquiques.
Pressió a l’Estat
Antics alumnes d’aquestes escoles es van organitzar per aconseguir que el Govern Federal del Canadà reconegués el mal que aquell sistema escolar havia fet. Els alumnes es van moure per tal que les autoritats federals els rescabalessin dels danys ocasionats i perquè, finalment, els demanessin perdó.
Durant molts anys, l’Estat canadenc va negar-se a disculpar-se. Finalment, però -i pocs mesos després que Austràlia demanés perdó pel mal causat pels robatoris d’infants aborígens-, Ottawa s’hi ha avingut.
«El primer ministre farà una declaració de disculpa als antics estudiants de les Escoles Residencials Índies a la Cambra dels Comuns [cambra baixa del Parlament federal]», ha dit el ministre Strahl. «La disculpa és un pas crucial en el viatge cap a la reconciliació», ha afegit. Un viatge que el 2006 va donar un fruit important, quan el Govern del Canadà, els antics alumnes i l’Assemblea de les Primeres Nacions van assolir un acord per tal de posar en marxa un sistema de compensacions per a les persones que van patir els horrors de les «escoles residencials». També s’ha posat en marxa una comissió de la veritat per tal d’esclarir els fets ocorreguts durant un segle.
+ CTV: Harper to apologize for residential school abuse
+ Remembering the children (iniciativa per difondre el coneixement del que va passar a les «escoles residencials»)
+ Assemblea de les Primeres Nacions: Informació sobre el procés de reconciliació i sobre la història de l’intent d’assimilació cultural a les escoles
Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu