Segons l’agència francesa, l’acceptació passaria pel fet que la referència a les llengües minoritzades no es trobés a l’article 1 (com havia previst la proposta de revisió constitucional aprovada per l’Assemblea Nacional) sinó a un altre lloc. Durant els darrers dies s’ha especulat que es podria fer esment d’aquestes llengües a un article situat fora del títol primer de la Constitució, i per tant lluny de l’article 2, que consagra el francès com a «llengua de la República».

Però no és l’UMP l’únic partit on hi ha moviments. Els senadors socialistes van presentar, divendres passat, una proposició de llei per tal que les llengües minoritzades siguin reconegudes a la Constitució. La idea dels senadors del PS és que l’article 2 sigui modificat amb un nou redactat que digui: «La llengua de la República és el francès, en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni», informa el web cors Radio Alta Frequenza.

Per la seva banda, el web bretó Oui au breton es fa ressò d’una moció aprovada divendres 27 per part del consell general de l’Alt Rin (una de les dues regions en què està dividida l’Alsàcia), que també reivindica el «reconeixement oficial de les llengües regionals a la Constitució».