Les converses d’Alger, explica Reuters AlertNet, estan auspiciades pel govern d’Argèlia i busquen reprendre la línia d’acords que el Govern de Mali i els rebels tuaregs van aconseguir l’any 2006. En aquella ocasió, l’Estat malinès va acordar amb els revoltats d’implementar un pla de desenvolupament econòmic per a la regió de Kidal, poblada majoritàriament per tuaregs.

Al Níger no hi ha converses, però els rebels de l’MNJ han avançat les seves condicions per poder negociar la fi de la revolta armada. També segons l’agència de notícies, els tuaregs volen que entre el 20 i el 30% dels beneficis de l’explotació de les mines d’urani d’Agadez beneficiï la població del nord del territori estatal. El Níger és un dels principals productors d’urani del món, però els tuaregs es queixen que la seva explotació (en mans franceses i xineses) no està suposant una millora en les condicions de vida de les poblacions locals.

Altres reivindicacions de l’MNJ és que l’Estat nigerí desenvolupi la cultura local tuareg i que iniciï un procés de desecentralització que doni més capacitat de decisió a les diferents regions. El Níger, on viuen prop de 14 milions de persones, és un territori ètnicament força divers, amb presència de grups com els hausses (majoritaris), els fulanis, els songais djerma, els kanuris i els propis tuaregs. Fins ara, tots els governadors de les regions i departaments estan nomenats directament des de la capital, Niamey.

L’actual revolta tuareg al Níger i a Mali va iniciar-se l’any 2007, quan alguns líders locals van considerar que els respectius governs no estaven complint les seves promeses de desenvolupament de les zones on viu aquest poble tradicionalment nòmada. Es calcula que el conflicte ha provocat diversos centenars de morts.