L’any 1924 les autoritats soviètiques van crear una província autònoma ingúix, dins de la República Soviètica Autònoma dels Txetxens i els Ingúixos. El territori ingúix comprenia part de l’actual disticte de Prigorodni, que actualment forma part d’Ossètia del Nord. En matèria social, les propietats dels ingúixos van ser confiscades i col·lectivitzades.

La Segona Guerra Mundial va suposar un cop duríssim per al poble ingúix. Stalin va acusar falsament els ingúixos de col·laborar amb l’Alemanya nazi i, juntament amb els txetxens i els karatxais, van ser deportats el 1944 cap a l’Àsia Central i Sibèria. La república txetxenoingúixa va ser desmantellada i Moscou va cedir el territori ingúix de Prigorodni als ossetes. Durant els anys de la deportació, entre un quart i dos terços (segons les fonts consultades) dels ingúixos morissin.

La mort de Stalin i l’ascens al poder de Nikita Khruixtxov va suposar la rehabilitació dels pobles deportats i, el 1957, se’ls va permetre tornar als seus territoris ancestrals. Es va tornar a crear la república txetxenoingúixa, però Prigorodni mai va ser recuperada pels ingúixos, i encara avui roman territori d’Ossètia del Nord (fins i tot si la població ingúixa hi és molt significativa).

El retorn al seu país, però, no va ser fàcil. Els ingúixos van veure’s obligats a recomprar les seves propietats als colons ossetes i russos que s’hi havien establert després de la deportació estalinista. Aquest procés va provocar tensions entre uns i altres, que van desembocar en una manifestació ingúixa a Grozni (capital de la república txetxenoingúixa) el 1973.