02. De la conquesta de Genguis Khan al control manxú
Al principi del segle XIII, el conqueridor mongol Genguis Khan va incorporar als seus dominis la totalitat del Turquestan Oriental. A mitjan segle XIV, el Khanat txagatai -estat successor de l’imperi de Genguis khan a l’Àsia central- es va dividir en dues meitats. L’oriental, que comprenia l’actual Turquestan Oriental i zones adjacents del Kazakhstan i del Kirguizistan, va constituir a partir de llavors un khanat que actualment és conegut pel nom de Mogulistan.
Al segle XVII, el Mogulistan va caure en la divisió interna per la lluita de poder entre les classes governants, un procés que va acabar conduint a la dissolució del khanat. Després d’un breu període de domini dels mongols dzungars, el país va caure en mans de l’Imperi manxú, que va unificar sota un sol govern la Xina, Mongòlia, el Turquestan Oriental i el Tibet.
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
FONTS
Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.
