El canvi de nom pretén visibilitzar la proposta que Puno havia desenvolupat l’any passat. La regió peruana reclama que el Perú abandoni definitivament la seva estructura estatal unitària i es converteixi en una república federal, on cada regió pugui esdevenir estat federat.

El model té similituds amb la descentralització que recull la nova Constitució de l’Equador de Rafael Correa i amb les autonomies indígenes de la Bolívia de Morales. Segons el discurs del Govern regional de Fuentes, els diners de la regió peruana «el manegen els governs centralistes i neoliberals nacionals», però això podria canviar amb un sistema federal (que «no és separatisme ni divisió territorial del Perú») que atorgués a Puno els impostos «per les explotacions de petrolis a la conca del Titicaca i a les valls de Sandia i Carabaya». I és que, segons Fuentes, va ser quan les civilitzacions precolombines no havien de transferir «riqueses a cap altre poble» que va ser possible la «gènesi de l’actual nació quítxua i aimara».

El Govern peruà amenaça Fuentes

Fuentes, però, no hi tindrà fàcil. El Govern peruà s’ha afanyat a amenaçar-lo amb una «sanció severa» perquè Fuentes estaria alterant l’ordre constitucional del Perú, informa el diari Correo. El mateix rotatiu cita un article del Codi Penal peruà segons el qual aquella persona que practiqui actes dirigits a promoure la independència d’una part del Perú s’enfronta a una pena de presó no inferior als quinze anys.