MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
23 d'abril de 2014 

Contra les quotes


Publicat el divendres 30 de gener de 2009

Ahir escoltava força encuriosida en una classe on es tractava –de forma indirecta– el fenomen aquest que consisteix en ocupar càrrecs en funció no pas per les pròpies capacitats sinó per qüestions de gènere. Bé, com deuen suposar m’estic referint als criteris que segueixen alguns països per tal d’ocupar tant càrrecs públics com privats (!): les quotes per discriminació positiva –segons afirmen– per afavorir la igualtat entre homes i dones.

Bé, doncs ja des de fa temps una servidora manifesta que s’oposa a aquest tipus de polítiques de discriminació positiva –vegin, per cert, quin oxímoron: discriminació i positiva–. En fi, el cas és que analitzant aquesta situació i en dades de l’OCDE –extretes d’un article de Xavier Sala i Martín– estem parlant de les següents dades: la retribució mitjana anual femenina dels països desenvolupats és d’entre un 20 i un 50% inferior a la masculina.

Bé, doncs el mateix autor explica citant un estudi d’O’Neill i O’Neill que aquest –per molt que aporti dades molt interessants sobre alguns dels factors que expliquen perquè els salaris mitjans són inferiors: major propensió a viure en zones rurals, menys educació, pitjors notes, etc–aquestes no expliquen perquè les dones dels països de l’OCDE cobren menys que els homes.

Així que posteriorment O’Neill i O’Neill com diu Sala i Martín: «Demostren que un dels elements explicatius rauen en el fet que una dona tendeix a abandonar el mercat laboral temporalment per tenir i criar els seus fills i aquest fet redueix la seva experiència».

Però el més rellevant de tot està en aquest paràgraf:

«El estudio de los O’Neill apunta a que la verdadera diferencia entre hombres y mujeres proviene del distinto papel juegan dentro de la familia: por alguna razón, son muchas más las familias que deciden que será la mujer la que irá a buscar a los niños al colegio (y por tanto, la que tendrá menos flexibilidad en su trabajo), la que renunciará a empleos que conlleven viajes o largas horas o la que abandonará el mercado laboral durante meses cuando se tienen hijos. Y como la dedicación y la flexibilidad son características que se valoran económicamente, quien las acepta (y en este caso tiende a ser el hombre), acaba cobrando más. Corroborando la hipótesis del rol familiar está el hecho de que mujeres solteras y sin hijos cobran lo mismo (de hecho, un poco más) que los hombres solteros y sin hijos.»

En fi, que ja veuen: la solució no es troba en posar menys o més quotes sinó en la compatibilització entre horaris laborals dels pares i les mares per igual; sinó també que cada dona sàpiga delimitar lliurement les seves preferències en relació a la qüestió de la cura dels seus fills en primer lloc, i la del seu sou en segon –és a dir, fins a quin punt està disposada a cobrar menys per tenir més hores per cuidar els fills; el cost d’oportunitat serà diferent per cada una de nosaltres. I també, és clar, –i no per això menys rellevant– en el moment d’elegir els pares dels seus fills i en l’opinió que tenen els primers en la seva implicació en la cura dels segons. En fi, que conec moltes amigues i companyes que lliurement prefereixen escollir com a prioritària la primera opció: menys sou i més cura de la família. Així que menys quotes i més llibertat d’elecció a la dona i a les respectives parelles sobre quin model de família volen: i aquí sí que ha d’intervenir el sector públic.

Compartiu aquest article:


Documento sin título
Clica per seguir-nos també des de Facebook

Clica per seguir-nos al Twitter

Alta al butlletí

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

Lipdub per la independència

Vic va ser, el passat mes d'octubre, l'escenari del lipdub més multitudinari de la història: 5.771 participants hi van prendre part.

Barra separadora

«A les grans ciutats, a València i a Alacant principalment, la llengua està cada cop més submergida.»

Vicent Moreno

President d'Escola Valenciana, en una entrevista al diari Avui.

Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons