Arreu del món hi ha desenes de nacions sense estat amb un valor afegit magnífic: una identitat singular que les fa emblemàtiques, perquè tenen cultura, llengua, tradicions...

Aquests pobles, majoritàriament, tenen una història llarguíssima, una trajectòria que se sol compaginar entre guerres perdudes, dificultats, algunes alegries i un esforç col·lectiu titànic per a preservar el fet diferencial fins a dia d’avui.

El més habitual és que en aquestes nacions hi hagi gent apassionada que vol projectar la identitat pròpia, que vol fer brillar allò que els fa únics, irrepetibles i irreemplaçables. Aquesta gent apassionada, sap que és capaç d’assolir el repte, però l’hi falta el pas decisiu, aquell fet que propiciï pel seu poble l’única eina coneguda per tenir pes internacional: la creació d’un estat propi.

Així, perquè triomfin els pobles, cal desxifrar quina aportació significativa poden fer al món, saber i capitalitzar en què suma la seva presència en el panorama global, entendre que al llarg de la vida els dos dies més importants són quan naixem i quan descobrim perquè hem nascut. És fonamental posar de relleu el millor d’ells mateixos, fer virtut de la diversitat i treure’n un rendiment perdurable.