Com resumir en poques paraules un acte ple d’espiritualitat, d’art, d’encís... Encenguem la Mar és una acció simbòlica d’aplegar molts valors mitjançant un gest ben senzill: encendre una espelma. En un moment en què l’individualisme té un paper privilegiat, molt per sobre d’allò que esdevenen les relacions humanes, un acte col·lectiu de grans dimensions com aquest vol sacsejar els principis que mouen la nostra societat actual, trencant les barreres d’incomunicació que sovint es creen entre les persones que tenim al voltant.

El nombre d’espelmes que s’encendran, 160.560, no és casual. La idea és que hi siguin representats tots els habitants de la ciutat, des del Raval fins a Sarrià. En aquest cas, el nombre d’habitants de Barcelona és tant alt que per simplificar-ho, es pren com a referència aquest nombre dividit per deu. Finalment, l’ajuntament de la ciutat n’ha reduït una part, quedant en 119.000, sense que això tregui sentit al que artísticament i socialment es vol representar. Per fer-ho, cal la participació desinteressada de 1.170 persones.

Encenguem la Mar és una escultura social que té els seus orígens a l’altra banda del món, on les condicions de vida fan que quedar-se a les fosques, no sigui un fet aïllat, circumstancial, com ho és a casa nostra. I és en aquest context i en un país on l’espiritualitat és més a flor de pell, que la ciutat de Pokhara (Nepal) celebra anualment el Festival Dewali o Festival de les Llums. Un dels actes d’aquest festival és l’apagada de l’enllumenat públic, que se substitueix per unes candeles. Aquest moment màgic omple els carrers de llum i crea un entorn màgic que acaba envoltant la ciutat de silenci, creant un ambient de pau i al mateix temps de reflexió, sense que això esdevingui un acte religiós. Muma és l’artista que va viure aquella experiència, i ja fa uns anys que va escampant espurnes d’aquesta llum i d’aquest clima de pau a diferents ciutats d’Europa. Ara, li ha tocat a Barcelona, la seva ciutat natal.

Muma pretén trencar barreres, fronteres, estigmes d’aquesta societat, al temps que crear art. La combinació no és un repte fàcil. En uns moments en què els fluxos migratoris se’ns fan més evidents, aquesta representació amb espelmes de l’entrada del mar a la ciutat en forma d’onades també vol simbolitzar que no tot el que ve de fora és dolent. El mar és i ha estat doncs font de riquesa, d’intercanvis, de coneixements, de somnis, d’inspiracions, d’obertura cap allò desconegut, i és en aquest sentit que es vol posar en evidència el concepte d’obertura a nivell simbòlic. El mar com a sinònim d’obertura a l’altre. Encenguem la Mar pretén en la seva concepció ser un element integrador, fer participar als habitants d’una ciutat i als nouvinguts en una acció conjunta, sense idiomes, l’un al costat de l’altre, amb el llenguatge de la llum, una llum que ens dóna l’espelma, un objecte d’austeritat que pertany a totes les cultures i que ens permet precisament, establir aquest vincle d’unió universal, no cal doncs res més.

Encenguem la Mar es concreta en una acció puntual, màgica, però té tot un treball de fons al darrera. En tant que és una acció en un espai del territori determinat, i fugint d’una idea d’ocupació d’aquest territori, s’han establert vincles amb les entitats i grups del barri on es durà a terme, la Ribera. Al mateix temps, s’ha proposat la participació a diferents entitats i associacions de la ciutat vinculades al voluntariat. Tot plegat, per posar a l’abast de tothom l’art i l’emoció artística al mateix temps que descobrim més coses sobre la ciutat i els seus habitants, en definitiva sobre nosaltres mateixos i tot allò que ens envolta.

Aquest procés de descoberta de la ciutat on vivim i de les persones, creació de lligams transversals, ja fa dies que s’ha instal·lat a la nostra ciutat. El proper 26 d’abril, en podrem copsar els resultats. Serà un privilegi formar part d’aquest projecte que tot i que ens farà viure només unes hores màgiques, és probable que ens quedi en la memòria per sempre, en la capseta dels records d’alguna cosa màgica que varem viure plegats.