Les minories són discriminades a l’hora de buscar feina a Austràlia
Una recerca universitària mostra que un nom anglosaxó obre més portes que un d’aborigen, xinès o de l’Orient Pròxim
Darrera actualització: 19 de juny de 2009
Discriminació a l’hora d’obtenir feina pel nom de la persona candidata. És un fet que es dóna a Austràlia, segons ha constatat un grup d’investigadors de la Universitat Nacional Australiana amb el mètode d’enviar 4.000 currículums falsos. Els candidats de nom anglosaxó reben millor resposta que la resta.
Segons l’equip de recerca, una persona amb nom xinès ha d’enviar un 68% de peticions que una amb nom anglosaxó per obtenir el mateix nombre d’entrevistes de feina. La discriminació també es dóna entre aquells amb nom del Pròxim Orient (necessita un 64% d’enviaments de cartes més), amb els aborígens australians (35%) i fins i tot amb els italians (12%), una comunitat molt nombrosa a Austràlia.
El cap de la investigació, el professor Andrew Leigh, explica que les característiques dels aspirants als llocs de treball oferts eren exactament les mateixes, exceptuant-ne el nom: «Així, podem estar segurs que realment estem mesurament una discriminació», diu.
L’estudi també assenyala que les pràctiques discriminatòries eren més habituals quan el lloc de feina era per fer de cambrer a hotels i restaurants. En canvi, la discriminació era molt menor quan es tractava de feines com cobrar tiquets a un garatge o contestar trucades telefòniques.
Vegeu també:
+ ABC: Study finds employers shun minorities
+ The Australian: Bosses prefer to interview Anglos
+ Herald Sun: Chinese jobseekers need to apply for 68 per cent more jobs - study
Compartiu aquest article:
A la mateixa secció
8 de febrer – Temor per la possibilitat que 1.700 kàrens siguin expulsats de Tailàndia21 de gener – Un representant de Hamàs obre la porta al reconeixement d’Israel
19 de gener – El president del Senegal proposa el «retorn» dels haitians a Àfrica
18 de gener – Surt de la presó el líder del sindicat sobiranista de Nova Caledònia
15 de gener – Un independentista optarà al càrrec de governador de Vermont, als EUA
13 de gener – Manifestacions a Cabília a favor de l’autonomia per l’Any Nou amazic
Breus
25 de gener – La Guaiana i Martinica aproven fusionar els seus respectius consells regional i general20 de gener – El president sudanès assegura que no posarà traves a la independència del Sudan del Sud
17 de gener – Angola deté tres membres d’una antiga ONG prodrets humans de Cabinda
11 de gener – Taiwan aprova una llei per impulsar la llengua de la minoria hakka
EDITORIAL
Xifres de legitimitat
Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.
COLUMNISTES
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
VIST I DIT
«Era una guerra. Ni tan sols podria dir quanta gent vaig matar»
El programa People & Power, de la cadena Al Jazeera, relatava l'any passat l'experiència d'una nena soldat a la República Democràtica del Congo.
«Si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua.»
Rosa Calafat
Lingüista, en una entrevista al diari El Punt.
AMB EL SUPORT DE
