El Turquestan Oriental, al nord-oest del territori xinès, és estratègic per a l’accés de la Xina a la zona de l’Àsia central.

Han estat les pròpies autoritats xineses les que han reconegut que almenys hi ha 140 morts i 828 ferits pels disturbis que es van produir a la ciutat del Turquestan. Segons Pequín, el WUC i en especial la seva líder, Rebiya Kadeer, han els «instigadors» de les violències, que en la versió del règim autoritari xinès tenen per objectiu desestabilitzar la Xina. El Govern xinès ha dit que l’organització uigur és «terrorista» i «extremista».

Ben diferent és el que assenyalen els dirigents uiguts del WUC. Per l’organització -amb seu als Estats Units-, el que va passar diumenge a Ürümqi va ser simplement una «repressió» de les forces de seguretat xineses contra una «protesta pacífica de joves uigurs» que només demanaven «justícia» per a uns uigurs que havien estat assassinats a Guangdong, al sud-est de la Xina, per part d’un grup de treballadors de l’ètnia xinesa majoritària, la han. «També protestaven contra la creixent discriminació racial que, com a uigurs, pateixen arreu de la Xina», continua el comunicat del WUC.

Un activista uigur que actualment resideix al Kirguizistan ha declarat a Radio Free Europe que la violència és culpa de Pequín, que no atorga cap mena de dret al poble uigur: «El règim totalitari xinès ha reprimit tota llibertat d’expressió, de premsa, de personalitat i de consicència» al Turquestan Oriental, afirma.

Dos testimonis diuen que les protestes s’estenen

L’agència informativa Associated Press cita dos testimonis de la ciutat de Kashgar segons els quals aquest dilluns s’han produït protestes en aquesta localitat, quan un grup de més de 300 persones s’han concentrat davant d’una mesquita per protestar contra l’actuació de les forces xineses a Ürümqi. Aquesta versió no ha estat confirmada per les autoritats xineses.

Els uigurs són un poble d’arrel turquesa que habita al Turquestan Oriental, al nord-oest del territori estatal xinès. Malgrat que, teòricament, el seu país és autònom dins la Xina -com, a priori, també ho és el Tibet-, a la pràctica no gaudeix de cap mena d’autogovern i és dirigit directament per la dictadura comunista xinesa. Sempre que hi ha protestes, Pequín reacciona afirmant que es tracta de manifestacions orquestrades per «terroristes», que de vegades són «separatistes», de vegades «islamistes», i de vegades ambdues coses alhora.