El rei va dir que «en breu» el Marroc es dotarà d’una «comissió consultiva per a la regionalització», que d’aquí a uns mesos hauria de presentar-li una «concepció general d’un model marroquí de regionalització avançada». Aquest model ha de servir per a tot el Marroc, va assegurar Mohamed VI, per superar «les anquilosades mentalitats centralitzadores». La comissió tindrà treball pel que fa a les «províncies del sud», a les quals el rei vol aplicar «un model de regionalització avançada, a fi de consolidar la gestió democràtica dels seus assumptes locals i habilitar-les per assumir majors competències».

De fet, el pla autonòmic del Marroc per al Sàhara Occidental està prou elaborat i inclou una autonomia substancial per a l’excolònia dins del marc del regne alauita. La proposta, que el Marroc va presentar davant les Nacions Unides el 2007, pretén crear un Parlament i un Govern propis per al Sàhara, que assumeixin competències com la policia, la fiscalitat, les infraestructures, la indústria, el turisme, el medi ambient, la cultura local o l’agricultura. Per al Marroc quedarien reservades la defensa, les relacions exteriors i les competències exclusives del rei -que no són poques.

El Front Polisario no accepta la proposta marroquina i reclama que es compleixi la legalitat internacional pel que respecta als territoris no descolonitzats, és a dir, que es convoqui un referèndum d’independència. El Marroc, però, s’ha mogut amb habilitat durant l’última dècada, i ha aconseguit el vist i plau d’importants governs com els Estats Units i França.