L’olla bull i cada vegada ho fa amb més força. A base de retòrica anem normalitzant els conceptes. A còpia de verbalitzar-los els fem baixar del pedestal i els hi anem donant forma. El referèndum sobre la independència de Catalunya que es realitzarà a Arenys de Munt no té cap mena de vinculació política. No decidirà res. Ara: obliga a la gent a parlar-ne i a situar-se. Els obliga a definir una posició. El fet de tenir una urna i unes paperetes per escollir no és res més que la plasmació real de tota aquesta retòrica -sovint d’aparença estèril- que anem predicant.

Gràcies a la Falange, a la vicepresidenta De la Vega i a l’advocacia de l’Estat hem convertit l’anècdota en esdeveniment nacional. Un cop més, hem de donar les gràcies a la caspa cavernícola espanyola. Artur Mas ha dit que votaria que sí, que la seva posició és la llibertat. El Govern espanyol ja ha explicat que és anticonstitucional, que preguntar sobre si es vol ser lliure no entra dins dels seus paràmetres. Tots al seu lloc i, de mica en mica, anem avançant. Aquest diumenge anirem a Arenys de Munt. De l’anècdota n’hem fet una cita, un esdeveniment a favor de la llibertat. Enhorabona. Això sí: convé no fer-ne un gra massa. El catalanisme té l’estranya virtut d’edificar dies històrics que, després, tan sols creen frustracions. Arenys és un pas més. No és la independència. No ens enganyem.