Sorprèn que els dirigents, tant illencs com estatals, del PP s’escandalitzin pel tractament que han rebut una sèrie de militants del seu partit per part de la Policia mentre van ser detinguts per ser sospitosos d’estar involucrats en el Cas Palma Arena. Des de quan la Policia ha d’actuar com si fos la Congregació de les Carmelites Descalces? Des de quan els delinqüents no són emmanillats i tancats en el calabós mentre són posats a disposició judicial? Tots els laments que hem hagut de sentir aquest mes d’agost respecte aquest tema són un símptoma més de la greu malaltia que pateix el sistema.

Però el pitjor de tot no és això. El pitjor és que l’establishment que ens governa i que controla els poders fàctics s’ha encarregat que no ens adonem del problema real que s’amaga no només rere el Palma Arena sinó darrera dels titelles espanyols que tenim instal·lats a les nostres institucions, cosa que com a ciutadans ens hauria de crear una gran frustració, perquè quan hom s’adona veu que amb unes poques fal·làcies senzilles («ens tracten pitjor que als presos comuns», «som espiats pel PSOE», «no era la nostra feina llegir contractes», etc.) aconsegueixen anul·lar completament la nostra capacitat de raonament.

Tanmateix, la qüestió és ben bona de veure. L’expresident Cañellas va ser obligat, en nom de l’honestedat política, a abandonar tots els seus càrrecs pel seu propi partit per haver estat imputat en una trama de corrupció d’on va treure uns 300.000 euros. Per contra, els pobrets xais escaldats del Palma Arena han robat un total de 13,5 milions d’euros, quantitat a la que se li ha de sumar una altra igualment milionària d’euros robats en la resta de casos de corrupció que també ens van donar la legislatura passada i que han estat descobert durant aquests dos darrers anys (Andratx, Scala, etc).

Per tant, la diferència, tant en la quantitat de diners com en el tractament polític, entre els corruptes canyellistes i els matistes no només és clara, sinó que evidencia que el que amoïna al PP no és ni l’honestedat ni la justícia. El que no deixa dormir als populars és una cosa que no té res a veure amb tot això: controlar-ho tot des d’Espanya. Cañellas, amb tot el dolent que tenia, tenia clar que havia d’afavorir la gent de casa seva, cosa que sovint xocava amb els interessos dels que, des de fora, volien la seva part de pastís. Un cop se’l van treure de damunt i van aconseguir domesticar Matas i Estaràs qui realment va dirigir el partit i, el que és pitjor, les Illes Balears durant les dues presidències de Jaume Matas van ser Aznar i Rajoy. El resultat de tot plegat ja és ben conegut: intensificació de l’espanyolització de les Illes i corrupció a dojo en favor de gent que ni tant sols sap situar casa nostra en el mapa, i cal dir que la recepta que des del carrer Génova de Madrid ens volen aplicar durant els propers anys consisteix en l’aprofundiment d’aquesta espanyolització; la recent substitució d’Estaràs, desbordada per la corrupció i els mals resultats del partit des de 2007, per Bauzá, representant de la tercera via entre aquesta i l’anticatalanista Delgado, en comptes del centrista Rotger així ho demostra.