No es pot dir que Leterme s’aturés gaire en aquest aspecte ahir. La major part del seu discurs (llegiu-lo sencer, en francès, aquí) davant dels diputats i senadors va girar al voltant de l’economia i l’ocupació, però abans de donar per tancada la seva intervenció va tenir temps de recordar que el Govern «té la voluntat que un acord sigui conclòs la primavera de 2010» sobre la reforma de l’Estat i, molt particularment, sobre la divisió del districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV).

En aquesta ocasió, Leterme ha estat descarregat del pes d’haver d’elaborar una proposta sobre el futur d’aquesta circumscripció que agrupa la ciutat de Brussel·les amb diversos municipis de Flandes, i que els partits flamencs volen dividir per tal que els partits francòfons no puguin ser votats en aquestes localitats flamenques. Així, l’encàrrec ha recaigut en l’exprimer ministre belga Jean-Luc Dehaene, qui tindrà la difícil missió de posar d’acord les formacions d’un i altre bàndol per elaborar una proposta que sigui acceptable per a tothom.

En diverses ocasions, els partits flamencs han amenaçat que, si no s’arriba a un acord, ells sols votaran unilateralment al Parlament la divisió del districte, sense comptar amb l’opinió de les formacions francòfones. És clar que un moviment com aquest conduiria Bèlgica a una nova i profunda crisi institucional.

Més enllà de la qüestió del districte BHV, els partits flamencs també volen que l’Estat federal transfereixi algunes competències a les regions. Leterme, ahir, només va subratllar que el Govern vol «l’èxit del model belga amb l’ajuda d’un acord que condueixi a la pau institucional», sense entrar en detalls.