El Iemen del Sud va néixer com a estat independent l’any 1967, quan els protectorats britànics de la Federació d’Aràbia del Sud i del Protectorat d’Aràbia del Sud van unir-se per formar un estat socialista, amb capital a Aden. Aquest país va mantenir la seva existència fins a l’any 1990, quan el seu principal valedor internacional, la Unió Soviètica, es va ensorrar. Llavors, el règim sudista va unificar-se amb el Iemen del Nord per formar la nova República del Iemen, que continua existint fins a dia d’avui. La capital del nord, Sanaà, va ser triada per continuar desenvolupant aquest paper al nou Iemen unit.

Ja l’any 1994 es va evidenciar que ambdues meitats no s’entenien, i es va lliurar una breu guerra civil que va ser guanyada pel nord. El sentiment de greuge va anar creixent des de llavors en part de la població sud-iemenita. L’any passat, la investigadora del Col·legi d’Hèlsinki d’Estudis Avançats, Susanne Dahlgren, descrivia en un article que els sudistes se senten marginats econòmicament i que tenen por a les mesures rigoristes islamistes que puguin anar penetrant a l’antic Iemen del Sud, que durant 23 anys va ser un estat socialista. L’any 2007, a més, els antics oficials de l’exèrcit del Iemen del Sud van començar a queixar-se de la seva situació de marginació.

Matança a Shabwa

Un greu exemple dels perills que corre el Iemen són els fets que van tenir lloc el passat 25 de novembre a la ciutat d’Ataq, a la província meridional de Shabwa. La intervenció de la policia iemenita en una manifestació independentista va derivar en enfrontaments violents que, segons va recollir Reuters, es van saldar amb cinc morts -tres manifestants i dos agents.

Els abusos de les forces iemenites contra els independentistes no són pas fets aïllats. Aquesta mateixa setmana, Human Rights Watch (HRW) ha fet públic un extens informe que relata l’ús de «força letal» contra els manifestants sud-iemenites en «almenys sis ocasions». Entre d’altres coses, l’organització de drets humans acusa les autoritats d’haver «arrestat milers de persones per exercir el seu dret de reunió pacífica», així com d’haver «suspès els mitjans de comunicació independents crítics amb la política del Govern» i d’haver «detingut periodistes i escriptors». L’organització considera que el Iemen «està violant drets bàsics en nom de la unitat nacional» i reclama a Sanaà que permeti als sud-iemenites expressar les seves opinions, «fins i tot en assumptes crítics com la secessió».

La reacció del Govern iemenita no s’ha fet esperar. El portaveu de l’executiu i ministre d’Informació, Hassan al-Lozi, assegura que l’informe és incorrecte i que només està basat en les dades de l’oposició al seu gabinet, recull el digital Yemen Online. Al-Lozi va advertir a l’entitat que, si no corregeix el text, les relacions entre HRW i el Govern quedaran afectades. El maig passat, però, Amnistia Internacional també criticava el segrest de diaris practicat pel règim iemenita, sota l’argument que els rotatius defensaven la secessió del Iemen del Sud.