MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
3 de setembre de 2010 
Arrel de la web > Franja > Aragó reconeix per primera vegada el català a la Franja de Ponent

Aragó reconeix per primera vegada el català a la Franja de Ponent

La nova Llei de llengües, aprovada per PSOE i CHA, no preveu l’oficialitat de cap altre idioma fora de l’espanyol

Darrera actualització: 18 de desembre de 2009


Amb els vots a favor del PSOE i de la Chunta Aragonesista, les Corts d’Aragó van aprovar ahir la llargament debatuda Llei de llengües. El text deixa un regust agredolç: reconeix per primer cop el català com a llengua pròpia de la Franja de Ponent i admet el dret dels ciutadans d’emprar-lo en la seva relació amb l’administració, però no el fa oficial. L’aragonès, a les valls pirinenques, queda en una situació anàloga.

Els socialistes havien recordat durant tot el debat de la llei que només estaven disposats a aprovar un text que reconegués drets, però que no establís obligacions. Així ha estat. La nova Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó (el seu nom complet) permetrà que el català i l’aragonès s’ensenyi a les escoles, però sempre i quan aquesta sigui una demanda dels pares i mares dels alumnes. També obre la porta a què la ciutadania es relacioni en llengua catalana o aragonesa amb l’administració. Però la llei evita expressament la declaració de cooficialitat. És a dir, l’únic idioma que continuarà sent oficial a Aragó és l’espanyol.

La Chunta (CHA), que en principi estava oposada al redactat presentat pels socialistes perquè el considerava poc ambiciós, finalment ha optat per donar-hi suport i permetre’n l’aprovació. En un comunicat, la formació nacionalista aragonesa ha dit que «aquesta no és la llei de la CHA, perquè si ho hagués estat, hauríem fet uns passos més», però n’ha defensat l’aprovació perquè, al seu parer, constitueix «un punt de partida imprescindible cap a la normalització, la tolerància i el reconeixement als parlants de llengües diferents al castellà, i un pas cap a la cooficialitat».

Els altres partits representats a les corts -PP, Partit Aragonès i IU- han votat en contra=2973&tx_ttnews[backPid]=60&cHash=cc96fbdff4]. Els dos primers estan en contra que la llei reconegui que el que es parla a la Franja és català, mentre que el tercer considera que la llei és molt poc ambiciosa i critica que no reconegui l’oficialitat del català i l’aragonès.

Documento sin título
Alta al butlletí

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos un article d'opinió > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

El segle XX i el nacionalisme cors

Un recull dels principals esdeveniments de la història del segle passat a l'illa de Còrsega, des del punt de vista de la seva lluita nacional.

Barra separadora

«L'Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència.»

Ferran Mascarell

Historiador i polític del PSC, en un article d'opinió a l'Avui.

Documento sin título

MónDivers 2006-2010. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons