I és que a la Guaiana, la majoria dels partits polítics locals havien fet campanya a favor del «sí», incloent-hi els independentistes del Moviment de Descolonització i d’Emancipació Social (MDES) i els autonomistes del Partit Socialista Guaianès (PSG) i de Walwari. A Martinica, els independentistes del Moviment Independentista Martiniquès (MIM) també havien demanat el «sí» a l’electorat, però en aquest cas, els autonomistes del Partit Progressista Martiniquès (PPM) s’havien decantat pel «no».

Es proposava un canvi d’article constitucional

El que votaven els electors d’ambdós territoris ahir era si els seus dos territoris deixaven de ser departaments (regits per l’article 73 de la Constitució francesa) per convertir-se en col·lectivitats (regides pel 74). A través de l’article 74, les col·lectivitats poden assumir una certa quantitat de competències que, d’altra manera, estan reservades a l’Estat. Perquè això sigui així, cal que l’Assemblea Nacional francesa aprovi una llei específica que delimiti quins són els poders transferits a les noves col·lectivitats.

Agence France Presse interpreta que els guaianesos i els martiniquesos han tingut por que, amb el pas de l’article 73 al 74, les seves economies empitjoressin. Els dos departaments es troben entre els més pobres de la República Francesa, i segons aquesta tesi, la gent hauria tingut por que París es desentengués de l’assistència a ambdós territoris, un cop aquests haguessin decidit de fer-se autònoms.

Martinica: més autonomia per una altra via

El Partit Progressista Martiniquès havia insistit durant la campanya del referèndum que l’autonomia proposada ara era una «closa buida» que no contenia cap mena de projecte concret per al futur de Martinica. Els autonomistes deien que, al capdavall, el grau d’autonomia que assoliria l’illa acabaria sent decidit igualment a París mitjançant una llei del Parlament i que això no és el que el nacionalisme martiniquès ha estat cercant durant més de mig segle.

Per contra, el PPM ha demanat a la ciutadania que, el proper dia 24, voti «sí» al nou referèndum que se celebrarà a l’illa -n’hi haurà un d’igual a la Guaiana-, en què es preguntarà als electors si volen que la regió i el departament -les dues institucions paral·leles de govern a ambdós territoris- es fussionin per crear una única col·lectivitat -regida, és clar, per l’article 73, i no pas pel 74 rebutjat. Els autonomistes entenen que la creació de la col·lectivitat única és el primer pas perquè els representants polítics martiniquesos, juntament amb la ciutadania, puguin elaborar un projecte de futur per al país. El líder del PPM, Serge Latchimy, ha anat més enllà en dir que l’assemblea de la futura col·lectivitat serà una «assemblea instituïdora» que dissenyarà «un procés d’autonomització seriós i responsable».