El missatge de Steele és clar: «Si sóc escollit governador de Vermont, prometo conduir Vermont fora de la Unió i buscar l’elecció com a president de la Segona República de Vermont». Aquest empresari, fundador de l’emissora per internet Radio Free Vermont, assegura que vol dotar el seu estat d’un sistema sanitari «com el suís», que impulsarà «l’agricultura sostenible» i que no permetrà que els soldats de Vermont es despleguin a l’estranger. En general, la campanya que Steele i el seu segon de bord, Peter Garritano, duran a terme no incidirà tan sols en la qüestió de la independència, sinó en la necessitat d’un aprofundiment democràtic als EUA i d’una major consciència social, econòmica i mediambiental.

Evidentment, les opcions d’èxit de Steele són minses, en un estat on no tan sols hi ha els dos megapartits d’abast federal (republicans i demòcrates), sinó que també existeix un tercer en discòrdia, el Partit Progressista de Vermont. Els comicis seran, amb tota probabilitat, una lluita entre demòcrates i republicans, però a la candidatura de Steele consideren tot un èxit que la qüestió de la secessió hagi saltat al debat públic de la seva mà: «Per primera vegada en 150 anys, la secessió estarà al capdavant i al centre d’una campanya política de Nova Anglaterra», l’àrea dels EUA on es troba Vermont.

La candidatura de Steele té el suport de Second Vermont Republic, un moviment que fa campanya des de fa anys per la independència d’aquest estat. Segons el seu president, Thomas Naylor, el suport popular a la secessió està creixent: en una enquesta de 2006, el 8% de la població de Vermont hi estava d’acord. L’any següent, la xifra havia crescut fins al 13%.

Un dels estats més menuts dels EUA

Vermont figura entre els estats més petits dels EUA, tant pel que fa a la seva població (és el penúltim, amb 621.760 habitants, només per sobre de Wyoming) com per la seva extensió (és el cinquè per la cua, amb 24.923 quilòmetres quadrats, una mica més gran que el País Valencià). La seva població és essencialment d’origen europeu (sobretot francès, anglès i irlandès) i anglòfona, tot i que també hi ha una minoria francòfona (2,5% de la població) concentrada al nord-est, a la frontera amb el Quebec.

Independent entre 1777 i 1791

Vermont va proclamar-se independent del Regne Unit l’any 1777 i el mateix any va aprovar la seva Constitució. Aquest va ser el primer territori de l’Amèrica del Nord a prohibir l’esclavatge. L’any 1791 va decidir unir-se als Estats Units, dels quals va esdevenir el catorzè estat, el primer després de les originàries tretze colònies.