Publicat el dilluns 18 de gener de 2010
Si algun interès té aquest afer de la decisió del Ple de l’Ajuntament de Vic –a part de veure les ridícules i tòpiques picabaralles entre els que diuen que són molt, molt, molt d’esquerres i aquells que supuren una intolerància que fa feredat-; resulta ser que aquest debat posa en evidència una de les qüestions que al meu entendre resulten dels més cabdals en la política dels Estats del segle XXI. La realitat dels últims trenta anys ha canviat tant com per veure que també han de canviar les respostes polítiques davant d’aquests nous temps. Definicions com la de ciutadà, la idea dels Drets Humans entesa com es va fer a mitjans del segle passat, o la essència de l’Estat del Benestar, entre moltes d’altres, es posen en evidència en un Ple com el de Vic. Aquest, amb una majoria molt important de partits que donen suport a una mesura que, en teoria, «vol posar ordre» a les situacions de falta de recursos per atendre tant els ciutadans nadius com aquells qui han vingut recentment però no sóc nacionals. Doncs bé, sincerament em sembla que tot plegat és més una mesura fruit de la presència de Plataforma per Catalunya al consistori (amb 2.847, el 18,53% dels vots i 4 regidors), que no pas una resposta efectiva al problema de la massificació dels serveis públics de la ciutat. M’alegra sentir declaracions com la del Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, quan diu que «no empadronar genera desordre» i on adverteix a Vic que la seva decisió pot provocar una «apagada informativa». Res més lluny de la realitat. Perquè recordin, com diu (més o menys) la dita: l’infern n’és ple, de ben intencionats. I pel que sembla el Ple de l’Ajuntament de Vic hi està fent un bon camí, cap allà… I amb tot l’enrenou que s’ha creat ja veuran que no resoldran cap ni un dels problemes generats per la gran quantitat d’immigració del municipi.
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu