MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
6 de setembre de 2010 
Arrel de la web > Europa > Els partits no estatalistes esperen uns resultats històrics a França el (...)

Els partits no estatalistes esperen uns resultats històrics a França el març

Les forces de Regions i Pobles Solidaris, a les llistes d’Europa Ecologia, calculen aconseguir prop de 20 diputats

Darrera actualització: 22 de gener de 2010


Els partits occitans, bretons, corsos i savoians que formen part de la federació Regions i Pobles Solidaris (R&PS) encaren les eleccions regionals de França que se celebren aquest mes de març amb unes previsions molt més optimistes que de costum. Les forces no estatalistes repeteixen la coalició amb Europa Ecologia (EE), la mateixa que van muntar per a les europees de 2009 i que va permetre l’elecció del nacionalista cors François Alfonsi com a eurodiputat. Ara, R&PS calcula que podria treure una vintena de diputats als consells regionals.

On R&PS espera uns resultats més bons és Occitània, un territori que tradicionalment no li ha estat gens propici. En aquesta ocasió, però, l’entrada dels candidats del Partit Occità (POc) a les llistes d’EE pot trencar aquest malastruc. Segons els càlculs que fa R&PS tenint en compte els llocs que ha obtingut el POc dins de les llistes dels ecologistes, l’occitanisme polític podria assolir entre 6 i 10 diputats regionals. Un resultat històric, sense cap mena de dubte, per a un partit que propugna l’establiment d’una autonomia que agrupi les diverses regions occitanes.

Una altra formació que espera aconseguir bons resultats és el Partit de la Nació Corsa (PNC), formació autonomista que l’any passat va enviar a Brussel·les un eurodiputat, François Alfonsi. El PNC té esperances fonamentades de treure un bon resultat als comicis a l’Assemblea de Còrsega. Fa uns mesos una enquesta li augurava que superaria el 10% dels vots i que, per tant, passaria a la segona ronda de les eleccions. Ara, a més, el partit reconeix que ha avançat significativament en l’elaboració d’una llista conjunta amb l’altre moviment autonomista cors que es vol presentar a les regionals, Insieme. Això i la força que li dóna la seva aliança amb EE fan preveure als autonomistes un bon resultat.

Les tres llistes de Bretanya

A Bretanya, la Unió Democràtica Bretona (UDB) és el partit autonomista que concorre en coalició amb EE. Segons els càlculs de R&PS, el partit aconseguirà 4 diputats a l’Assemblea de Bretanya. Entre d’altres fites, l’UDB ha aconseguit situar un candidat seu com a cap de llista d’EE, concretament al departament de les Costes d’Armor. La llista d’EE a Bretanya, que s’ha manifestat favorable al federalisme, va encapçalada per Guy Hascöet, exsecretari d’estat francès durant el mandat de Lionel Jospin. No obstant, cal no oblidar que a Bretanya es presentaran unes altres dues llistes amb partits bretons. D’un costat, la que ha format el Partit Bretó al voltant de l’històric activista Christian Troadec. L’altra, la que formin els independentistes de Breizhistance (antic Emgann), que encara no han aclarit com concorren a les eleccions.

Per acabar aquest repàs, l’altre partit que R&PS calcula que pot obtenir representació és el Moviment Regió Savoia (MRS), que es presenta amb EE a les llistes de la regió de Roine-Alps i que podria aconseguir que un candidat seu al departament de l’Alta Savoia entri al parlament regional. Al programa d’Europa Ecologia Roine-Alps s’hi inclou el compromís de la coalició d’«estudiar» la «proposició d’un País de la Savoia o d’un territori dels Alps». Precisament, la creació d’una regió de la Savoia ha estat una de les principals reivindicacions històriques del nacionalisme savoià.

Desacord entre ERC i CDC a la Catalunya del Nord

Els pactes i les llistes al si d’EE encara s’estan perfilant en alguns llocs, a voltes a l’espera de poder-hi integrar altres formacions menors, a voltes perquè hi ha desacords interns. Això darrer és el que ha passat a la Catalunya del Nord, on Convergència Democràtica i Esquerra Republicana han mirat de trobar un candidat de consens durant setmanes. Finalment, segons explica Directe.cat, cap de les dues formacions ha volgut acceptar el candidat que proposava l’altra (CDC volia Alexandre Puignau, alcalde de la Clausa, mentre que ERC proposava l’històric activista Hervé Pi). Al final, EE ha tirat pel dret i ha decidit triar ella mateix un candidat catalanista, Pere Manzanares, president de l’Associació Arrels, que anirà de número 2 a la Catalunya del Nord, per darrere de l’ecologista Agnès Langevine, explica Midi Libre.

Documento sin título
Alta al butlletí

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos un article d'opinió > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

El segle XX i el nacionalisme cors

Un recull dels principals esdeveniments de la història del segle passat a l'illa de Còrsega, des del punt de vista de la seva lluita nacional.

Barra separadora

«L'Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència.»

Ferran Mascarell

Historiador i polític del PSC, en un article d'opinió a l'Avui.

Documento sin título

MónDivers 2006-2010. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons