Amb gairebé tot el vot recomptat, Ianukóvitx ha aconseguit percentatges de suport espectaculars a regions com Donetsk (90,4% de vots favorables), Luhansk (88,9%) o Sebastòpol (84,3%). Encara que amb menys avantatge, el nou president electre d’Ucraïna també ha aconseguit una còmoda victòria als altres districtes de majoria russòfona, inclosa Crimea (78,2%), Odessa (74,2%), Mikolàïv (71,5%) o Kharkiv (71,3%).

Per contra, Timoixenko s’ha assegurat el suport de les regions occidentals i septentrionals, majoritàriament ucraïnòfones, que havien votat per Iúsxenko a les anteriors presidencials. Destaquen sobretot les províncies d’Ivano-Frankivsk (88,9% a favor de Timoixenko), Ternópil (88,4%) o Lviv (86,2%).

A banda de la coneguda posició de Ianukóvitx més orientada cap a Moscou en qüestions de política internacional, una de les diferències entre els dos candidats era el seu punt de vista al voltant dels drets lingüístics de la comunitat russòfona. A Ucraïna, actualment, l’única llengua oficial és l’ucraïnès, malgrat que el rus tingui un ús social més estès, a causa de les dècades de dominació soviètica. Ianukóvitx, recollia fa pocs mesos l’agència UNIAN, vol fer que el rus es converteixi en la segona llengua estatal d’Ucraïna, un moviment al qual Timoixenko s’oposa.

Per aconseguir-ho, una via és canviar la Constitució d’Ucraïna, per inscriure-hi el rus com a segona llengua estatal. Això suposarà, evidentment, que Ianukóvitx necessitarà pactes per bastir una majoria prou forta per poder-ho fer. L’altra via, però, podria ser una llei de llengües que, si bé no reconegués l’oficialitat de jure al rus, sí que ho fes de facto. És clar que aquesta qüestió de la llengua russa també dependrà dels equilibris de poder que el president electe haurà de fer per poder governar amb estabilitat en un país tan polaritzat com aquest.