MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
25 d'octubre de 2014 
Arrel de la web > En detall > En persona > «L’esperança d’un federalisme plurinacional a Espanya és morta»

«L’esperança d’un federalisme plurinacional a Espanya és morta»

Ferran Requejo diu que Catalunya ha d’anar a la secessió però critica la immaduresa de l’independentisme · «Ens han canviat l’àrbitre, el camp i les regles. I no ens van a favor»

Darrera actualització: 9 de setembre de 2010


L’Espanya federal no existirà mai, i Catalunya no té altra sortida que optar per la via de la independència. Ho diu un dels acadèmics catalans més importants que, fins fa poc, se situaven precisament en el camp del federalisme: el catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo, qui ahir va intervenir en un col·loqui organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans sobre els efectes sobre la llengua catalana de la sentència del Tribunal Constitucional.

Requejo va concloure una pedagògica sessió que també va comptar amb les anàlisis dels professors Antoni Milian i Francesc Xavier Vila. Tots tres van coincidir en la predicció que, en el futur, les noves sentències que el TC farà sobre la llengua (per exemple, la que queda pendent sobre la Llei d’educació) seran perjudicials per a l’estatus del català i que l’Estat central reforçarà la presència de la llengua castellana en més àmbits -inclòs l’educatiu- que ara.

Ens quedem amb la intevenció del professor Requejo, que va abordar la qüestió no tan sols des del punt de vista lingüístic sinó des d’una òptica més generalista: «La reforma de l’Estatut», introdueix el tema, «es va fer per aconseguir quatre objectius: el reconeixement expícit de la realitat nacional de Catalunya; l’ampliació i, sobretot, la protecció de l’autogovern; l’obtenció d’un nou finançament i, finalment, l’establiment d’un tracte bilateral entre Catalunya i Espanya».

Quin ha estat el resultat? «Després dels ribots -el del pacte de la Moncloa i el de la sentència-, tots i cadascun d’aquests quatre components bàsics han quedat afectats. És una sentència dura, perquè desactiva políticament la pràctica totalitat de les intencions amb què es va fer l’Estatut».

Novetats perilloses per a la llengua catalana

JPEG - 13.8 kB
El professor Ferran Requejo, durant la seva intervenció a l’IEC.

El català era un dels objectius de la tisorada del TC -i, segons Requejo, no pas el més castigat: per exemple, el professor considera que la bilateralitat ha quedat totalment buida de contingut: «La sentència trenca algunes ambigüitats de la Constitució d’una manera clara a favor de l’Estat central, amb una visió nacionalista espanyola. I no només això, sinó que obre noves ambigüitats futures respecte de la llengua catalana allà on hi havia cosensos polítics, i això tindrà conseqüències futures».

Quine són, aquestes conseqüències? «La sentència posa les bases perquè, en futur, el TC dictamini que en tota l’esfera pública el bilingüisme ha de ser totalment equilibrat entre les dues llengües, mentre que a la privada ho deixa a l’elecció de cadascú. Per tant, això va en la línia de privilegiar el castellà. I, a més, la sentència també deixa clar que l’Estat no ha de fer seu el plurilingüisme de la societat espanyola i que això només és problema de les comunitats autònomes particulars». En això, l’Estat espanyol no resisteix la comparació amb un país com Bolívia: «Al Parlament espanyol és il·legal parlar català mentre que al de Bolívia s’hi parlen tres llengües, i dues són indígenes. Espanya està molt més endarrerida que Bolívia -que no és precisament un dels països punters del món- en temes de drets col·lectius». Una altra conseqüència de la sentència és que s’ha obert la porta «al conflicte permanent en matèria lingüística. Intueixo una etapa conflictiva respecte de l’idioma, com la dels anys 80».

Una aposta decidida per la independència i molta feina per fer

El professor certifica que «ens trobem davant d’un canvi d’escenari. Ja no estem en el mateix context jurídic que fa cinc anys. Ja no estem jugant el mateix partit: ens han canviat l’àrbitre, el camp i les regles. I no ens van a favor». En aquest nou context, «el catalanisme polític ha de prendre decisions després d’aquesta sentència, perquè aquesta dictamina una ruptura de model».

Des d’aquesta premisa, segons Requejo, i a la llum del que es practica a les «democràcies liberals per tractar d’encarrilar els estats nacionalment compostos», es poden fer tres coses. «La primera és el federalisme, en totes les seves variants i en un sentit molt ampli. La segona és bastir institucions consociacionals, és a dir, aquelles en què les majories i les minories hi estan sempre representades i on les decisions es prenen, necessàriament, per consens, com es fa a Suïssa o a Bèlgica. I la tercera és la secessió».

Requejo, durant anys i anys, havia estat un federalista convençut. Ho admet sense problemes. És, de fet, un dels màxims experts en federalisme que hi ha al país. Però les coses han canviat: «La meva conclusió després d’aquesta sentència és que l’esperança que l’estat autonòmic evolucioni cap al federalisme plurinacional és morta». I rebla: «Si encara hi ha federalistes, ara són ells els qui han de demostrar que aquesta opció és possible».

El professor no té manies per assenyalar amb el dit les debilitats conceptuals dels partits: «Cap partit dels que s’anomenen federalistes té cap programa polític elaborat per arribar-hi. Els programes del PSC i d’ICV en relació al federalisme són fluixíssims, i si me’ls presentessin els meus estudiants, els suspendria». Però també hi ha crítiques per als partits del camp independentista: «Ens han de dir com es fa, la independència, i ens han d’explicar quines estacions intermèdies hi ha. Ningú té un programa polític per a fer-ho. I aquí ens hi hem de posar tots, partits i societat civil». I conclou, per si no ha quedat prou clar: «Jo em defineixo: hem d’aprofundir en la via de la secessió. El PP i el PSOE no donen ni per a un federalisme clàssic a l’alemanya. Tenen una educació francesa d’estat unitari».

Vegeu també:




Compartiu aquest article:


1 Missatge

  • «L’esperança d’un federalisme plurinacional a Espanya és morta»

    10 de setembre de 2010 12:36, per  Almogàver

    Doncs si la independència és una feina de tots, el senyor Requejo, que ara és independentista, hauria de posar-se al capdavant d’aquesta feina, juntament amb totes les altres ments pensants i destacades del país. Se’ns gira feina, se us gira feina, tots a una!

Documento sin título
Clica per seguir-nos també des de Facebook

Clica per seguir-nos al Twitter

Alta al butlletí

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

Lipdub per la independència

Vic va ser, el passat mes d'octubre, l'escenari del lipdub més multitudinari de la història: 5.771 participants hi van prendre part.

Barra separadora

«A les grans ciutats, a València i a Alacant principalment, la llengua està cada cop més submergida.»

Vicent Moreno

President d'Escola Valenciana, en una entrevista al diari Avui.

Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons