A la franja d’edat entre els 18 i els 29 anys, gairebé el 30% escriu el frisó, mentre que dels 30 anys en amunt la xifra baixa per sota del 25%. Ara bé, si els joves són els qui més saben posar per escrit la llengua, també són els que en mostren un coneixement global més baix. Els nois i noies entre 18 i 29 anys saben parlar l’idioma en un 71%, mentre que els més grans de 65 anys se situen al voltant del 76%.

Pel que fa a l’àmbit geogràfic, el frisó mostra els seus millors resultats pel que fa a la gent que el parla a la zona nord-oriental del país i al municipi de Littenseradiel, i els pitjors, a la zona de Stellingwerf, on la llengua pròpia no és el frisó, sinó l’stellingwarfs, una varietat del baix saxó. De fet, al municipi de Stellingwerf Occidental, el 28,4% de la població cita l’stellingwarfs com a llengua materna, xifra que baixa a l’11,1% Stellngwerf Oriental. Al municipi de Het Bildt, a la costa central de Frísia, el 32% dels habitants tenen com a llengua materna el bildts, una parla local amb elements de frisó i d’holandès meridional.

Una altra llengua pròpia de Frísia, el frisó urbà, es manté amb relativa força als municipis de Herlingen (el 18,2% dels enquestats a l’estudi citen aquest idioma com a llengua materna) i Boalsert/Bolsward (17,4%).