Durant l’Edat Antiga, la regió que avui ocupa el Tatarstan va estar poblada per pobles finoúgrics. Als segles VI i VII dC, pobles túrquics es van anar establint a la regió, alhora que importaven la seva llengua. Als segles IX i X un d’aquests grups túrquics, els búlgars del Volga, van establir el primer estat a la història de l’actual territori del Tatarstan. Els búlgars del Volga havien arribat a la regió des de la zona del mar d’Azov, i van aconseguir imposar el seu domini sobre les poblacions finoúgriques i sobre els altres pobles túrquics. L’estat búlgar del Volga va basar la seva economia bàsicament en l’agricultura, però tot i això també va donar origen a importants ciutats com Bolgar (la capital del país), Bilär i Suar, que van esdevenir centres comercials i manufacturers. L’estat búlgar mantenia relacions comercials amb Moscou, Bizanci, l’Àsia Central i la Xina.
L’any 922 marca la conversió oficial de l’estat búlgar del Volga a l’islam. Els búlgars, prèviament pagans, van rebre Ibn Fadlan, enviat del califa abbàssida Al-Muktadir, fet que va facilitar l’oficialització de la fe musulmana al país. A partir de llavors, la llengua escrita turca serà substituïda per l’àrab.
L’estat búlgar va desenvolupar també una intensa activitat cultural. Ja al segle X existien escoles a diversos punts del país, alhora que van sorgir notables científics i escriptors.
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.