El 1236 la Bulgària del Volga va ser conquerida per Batu Khan, nét de Txinguis Khan. La resistència dels búlgars va durar tan sols un any, davant un exèrcit mongol potentíssim que va arribar a penetrar fins a Bohèmia, Hongria i Polònia i que tan sols es va aturar amb la mort del khan Ogodei el desembre de 1241.

Davant la impossibilitat d’ocupar el continent europeu, Batu va establir un poderós estat, el khanat kipchat o Horda Daurada, als territoris del Volga. La capital de la nova organització política, que estava integrada dins de l’Imperi Mongol, era Sarai, al curs inferior del Volga. L’Horda Daurada no es va mongolitzar de forma intensiva, de forma que la llengua túrquica dels búlgars del Volva i la fe islàmica van sobreviure a la dominació mongola del país. No només això, sinó que el successor de Batu, el seu germà Berke, va convertir-se a l’islam, de forma que la fe musulmana va continuar restant la principal del país. D’altra banda, la mescla dels diversos pobles túrquics al si de l’Horda Daurada és considerada l’origen de l’ètnia tàtara posterior.

El domini mongol va portar al voltant d’un segle de prosperitat al país del Volga. A partir de 1340 el khanat va caure en decadència. Després de l’epidèmia de la pesta bubònica es va desencadenar una devastadora guerra civil. A finals del XIV diversos territoris lluitaven per desempallegar-se del poder central de l’Horda Daurada. Tokhtàmix va reestablir breument la unitat de l’Horda Daurada i va saquejar Moscou el 1382, però el 1389 el turcomongol Tamerlà va iniciar una guerra contra ell. El conflicte va acabar el 1395 amb la victòria de Tamerlà i la destrucció de l’estat mongol del Volga.