Les coses encara van empitjorar més amb l’ascens al tron rus d’Alexandre II, qui va tornar a posar en marxa mesures contràries als interessos comercials dels tàtars i va impulsar de nou les conversions dels musulmans de l’imperi al cristianisme ortodox. Com a reacció, es va generar entre els tàtars un moviment de defensa de la seva identitat, basat d’una banda en la reivindicació religiosa musulmana com, de l’altra, en la reclamació de millores en el sistema educatiu.
Així, a principis del segle XX les ciutats tàtares esdevenen centres culturals de primer ordre, en els quals la llengua tàtara és usada en diverses publicacions i les reclamacions per a la recuperació de l’autonomia nacional dels tàtars van tenir eco. El 1906 es funda el primer teatre professional tàtar, el Säyyär, sobre la base del qual apareixerà posteriorment el Teatre Nacional Tànar, batejat després Teatre Kamal.
La Revolució Russa de febrer de 1917 va suposar la fi del tsarisme i els nacionalistes tàtars van presentar dos projectes polítics diferents per al seu país. La burgesia moderada reclamava l’autonomia de tots els musulmans de l’antic imperi; els sectors progressistes reclamaven l’establiment d’un estat del Volga i els Urals dins d’una Rússia federal. A partir de novembre de 1917, els nacionalistes tàtars van fundar un parlament nacional tàtar (el Millät Mäclese) i un govern per al país. D’altra banda, una part dels nacionalists tàtars progressistes van ingressar al Partit Comunista, la tesi oficial del qual respecte a les diverses nacionalitats que formaven part de l’antic Imperi Rus era la del principi d’autodeterminació i autonomia.
El 1919 els bolxevics van establri una república autònoma tàtaro-baixkíria, que no va entrar gaire en funcionament perquè va ser ocupada pels exèrcits conservadors durant la Guerra Civil Russa. L’oposició dels conservadors a cap mena d’autonomia va ser el motiu perquè molts tàtars entressin a servir a les tropes bolxevics. Els comunistes van acabar derrotant els conservadors i el 27 de maig de 1920 quedava establerta la República Socialista Soviètica Autònoma (RSSA) Tàtara, dins de la República Socialista Federativa Soviètica Russa.
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.