El 51% de la població de la nova república, amb capital a Kazan, era tàtara. Més de la meitat dels tàtars de Rússia van quedar fora de les seves fronteres. La direcció de la RSSA Tàtara va quedar en mans d’un grup de comunistes locals, encapçalats per Mir Said Sultan Galiev, que reclamava la constitució d’una república pantúrquica al si de l’URSS, des del Volga fins a l’Àsia Central. Stalin el va acusar de desviar-se de la doctrina oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el 1928 Sultan Galiev i els seus coreligionaris van ser eliminats.

A pesar que el tàtar va ser declarat idioma oficial de la RSSA, a partir de finals dels 20 el seu ús va començar a ser restringit. L’alfabet de l’idioma tàtar va ser canviat, primer al llatí i després al ciríl·lic. L’educació es va russificar per complet i les publicacions en idioma tàtar van anar desapareixent. Igualment reprimida va ser la religió musulmana, en un estat, el soviètic, que es declarava oficialment ateu.

A la Segona Guerra Mundial, més de mig milió de soldats tàtars van servir a l’Exèrcit Roig, i uns 300.000 van perdre la vida en combat. A causa de l’ocupació de grans extensions de la Rússia occidental per part de l’èxercit alemany, empreses i treballadors russos van ser transferits al Tatarstan. En aquells anys va ser quan es va produir en descobriment de camps perolífers a la república, fet que va desencadenar un enorme desenvolupament econòmic i industrial al Tatarstan de després de la Segona Guerra Mundial.