01. Tàtar
El tàtar és una llengua túrquica del grup kipchak, al qual també pertanyen, entre d’altres, el baixkir, el kazakh, el kirguís, el karakalpak i el tàtar de Crimea (considerat un idioma independent del tàtar en sentit estricte). El nombre de parlants de tàtar és discutit, però podria situar-se entre 6 i 8 milions. D’aquests, prop de 2 milions viuen al Tatarstan, mentre que els altres locutors es troben localitzats en diverses repúbliques i territoris de la Federació Russa (com per exemple les veïnes Baixkortostan i Mari El), les repúbliques d’Àsia Central, Turquia i diversos països europeus. Històricament, l’idioma ha servit com a llengua de comunicació internacional entre els diversos pobles del Volga i els Urals.
El tàtar presenta tres grans dialectes:
occidental o mixar, localitzat a diverses regions russes a l’oest i al sud del Tatarstan, al voltant de ciutats com Nizhni Novogorod, Saratov, Kuibixev, Riazan i Penza.
central, parlat al Tatarstan i al Baixkortostan. És la base de la llengua literària tàtara i de l’estàndard oficialitzat a la primera d’aquestes dues repúbliques.
oriental o siberià, localitzat a l’est dels Urals, en diversos illots lingüístics situats entre els rius Tavda (afluent de l’Irtix) i Ienisei.
Encara caldria assenyalar la parla dels mordvans qaratai, un grup ètnic diferent al tàtar que viu al districte Kama Tamagi (Tatarstan occidental) i que parla un dialecte tàtar amb part del vocabulari mordvà.
L’escriptura oficial per al tàtar, com la de qualsevol llengua que es parli a la Federació Russa, és la ciríl·lica. A la República del Tatarstan, però, existeix una important reclamació perquè la llengua passi a escriure’s en alfabet llatí, com ja passava entre els anys 1927 i 1938. Abans, el tàtar havia emprat l’alfabet àrab.
La llengua tàtara és oficial a la República del Tatarstan, juntament amb el rus. En canvi, no ho és a la veïna República del Baixkortostan, on no obstant això té més parlants que el baixkir, que sí que gaudeix de l’estatus de llengua oficial, juntament amb el rus. A cap dels altres països on es parla el tàtar aquest idioma té caràcter de llengua oficial.
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
FONTS
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.
