MónDivers
Anar a la portada de MónDivers
Arrel de la web > Naciopèdia > Àsia > Palestina > 01. Història > 04. El pla de partició de 1947 i la guerra de 1948-1949

04. El pla de partició de 1947 i la guerra de 1948-1949

El líder àrab palestí Al-Husseini va aproximar-se a l’Alemanya nazi amb l’objectiu d’aconseguir el suport del canceller Adolf Hitler per l’eliminació de la pàtria jueva a Terra Santa. Al-Husseini es va arribar a reunir amb Hitler per tractar la qüestió el novembre de 1941 a Berlín, però Alemanya estava més interessada en altres fronts que no pas en ajudar els àrabs palestins al Pròxim Orient, i la possible cooperació va quedar en no res. Acabada la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit decideix concloure el seu mandat sobre Palestina, cosa que fa pública el 1947. Els britànics mantenen converses amb representants jueus i àrabs palestins -com Jamal al-Husseini, cosí del mufti de Jerusalem- sobre quin o quins models estatals quedaran establerts un cop el Regne Unit abandoni la regió. No hi ha possibilitat d’acord: els àrabs es neguen a la partició del país i en canvi els jueus s’hi mostren favorables. Essent així les coses, el Regne Unit deixa en mans de les Nacions Unides la solució al contenciós.

L’ONU presenta, el novembre de 1947, el seu pla per a la partició de Palestina, que preveu la creació de dos estats independents, un per als jueus i l’altre per als àrabs musulmans, amb Jerusalem i Betlem com a ciutats internacionals. El pla dibuixa unes fronteres complicades, i cadascun dels dos estats es troba gairebé dividit en tres trossos inconnexos. L’estat jueu tindria una minoria àrab de prop d’un 45% de la població, mentre que les actuals Cisjordània i Franja de Gaza quedarien completament integrades a l’estat àrab.

Els dirigents àrabs palestins van considerar que el pla era perjudicial per als interessos de la majoria àrab, perquè donava més de la meitat del territori de l’antic mandat britànic de Palestina a l’estat jueu i deixava 400.000 àrabs dins d’aquest estat, on serien una minoria. Una part del lideratge palestí negava el dret dels jueus a tenir un estat a Terra Santa; altres líders, tot i acceptar la presència jueva a la zona, considerava que la quantitat i qualitat de les terres atorgades als hebreus era massa elevada.

Immediatament després de la votació de la proposta a l’assemblea general de les Nacions Unides -que l’aprova-, la Lliga Àrab comença a preparar la guerra per mirar d’assolir una solució favorable als interessos dels àrabs palestins. El 15 de maig de 1948 conclou el mandat britànic a Palestina i cinc estats àrabs -Egipte, Transjordània, Síria, el Líban i l’Iraq- més tropes àrabs palestines ataquen les posicions dels israelians, que acavaben de proclamar la independència del seu estat. La guerra, interrompuda per diverses treves, acaba el juliol de 1949 amb la derrota sense pal·liatius dels àrabs. Israel controla el 78% del territori de la Palestina històrica -el pla de les Nacions Unides li atorgava el 54%- i els àrabs palestins es queden sense estat ni autoritat, donat que la Franja de Gaza és ocupada per Egipte i Cisjordània, per Transjordània.

Documento sin título
QUÈ ÉS LA NACIOPÈDIA?

- Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.

- Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.

- Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.


FONTS

Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:

- Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.

- Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).

- També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Afegeix-nos al teu lector RSS
Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons