MónDivers
Anar a la portada de MónDivers

05. El segle XIX

Durant la invasió napoleònica (la Corunya cau el gener de 1809), a Galícia, com va succeir a molts altres llocs de la península, es va organitzar una Junta de Defensa per fer front a l’ocupant. Mentre, el rei espanyol Josep I estableix una divisió administrativa nova que parteix Galícia en quatre departaments: Tambre, Miño Baix, Miño Alt i Sil. Les Corts de Cadis, però, estableixen una divisió provincial nova, amb caps de província a Santiago (l’any 1833 serà la Corunya), Lugo, Tuy (el 1833 es canviarà a Pontevedra) i Ourense. En aquestes corts, Galícia és el territori que més representants envia (15) juntament amb Catalunya i el País Valencià.

Durant la Primera Guerra Carlista (1833-1840), Galícia esdevé un dels focus d’activitat dels partidaris de Carles Maria Isidre, amb una base de suport a la Corunya. Tot i això, el país no jugarà un paper important al conflicte.

La industrialització no va aconseguir a Galícia un desenvolupament comparable al de les altres zones del nord peninsular com Astúries o el País Basc. El sector tèxtil gallec, existent des de finals del XVIII, no va poder fer front a la competència dels teixits catalans durant el XIX i es va acabar enfonsant. Mentre, la siderúrgia va tenir una implantació molt modesta a Galícia, amb les ferrerías de l’est de Lugo i els alts forns de Sagardelos com a pocs exemples amb un cert èxit durant alguns anys. L’única indústria que es mantindrà puixant i arribarà amb bona salut al segle XX serà la conservera, ja sigui amb sal o oli. Les conserves esdevindran, sobretot a finals del XIX, en un important motor de l’economia a Vigo.

Un aspecte destacat de la història gallega al XIX és la intensa emigració que va patir el país. Es calcula que al llarg de tot el segle van emigrar prop d’un milió de persones, un fet que els historiadors atribueixen a la deficient industrialització del país. La Corunya, Carril i Vigo van ser els principals ports de sortida, i els llocs de destí van anar variant. A la primera meitat del segle l’emigració es va encaminar sobretot cap a Portugal, mentre que a partir de 1853 es va eliminar la prohibició d’emigrar cap a Amèrica del Sud i cap allà es van encaminar els contingents humans que sortien de Galícia. L’Argentina, el Brasil, Cuba i l’Uruguai van ser els principals països receptors.

Documento sin título
QUÈ ÉS LA NACIOPÈDIA?

- Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.

- Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.

- Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.


FONTS

Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:

- Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.

- Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).

- També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Afegeix-nos al teu lector RSS
Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons