MónDivers
Anar a la portada de MónDivers
Arrel de la web > Naciopèdia > Àsia > Palestina > 01. Història > 07. Del Yom Kippur a Camp David

07. Del Yom Kippur a Camp David

Els estats àrabs de l’entorn de Palestina van provar de recuperar la iniciativa militar i, el 7 d’octubre de 1973 -tot aprofitant la festivitat jueva del Yom Kippur-, Egipte i Síria desfermen un atac simultani contra Israel. Pel que fa al front del Golan, tot i que en les primeres hores les tropes sirianes avancen, aviat Israel recuperarà l’avantatge i el dia 10 l’exèrcit hebreu bombardeja Damasc i els ports de Síria. Al Sinaí, per contra, les divisions egípcies aconsegueixen ràpids avenços durant els primers dies de la guerra. Les tropes d’Egipte avancen fins al centre del Sinaí, però allà els tancs israelians els aconsegueixen infligir una dura derrota el dia 15. Les hostilitats acabaran el dia 25.

Després de la guerra -o, per a alguns autors, de resultes-, un centenar de membres de les Nacions Unides aprovaran una invitació perquè el president de l’OAP, Iàssir Arafat, s’adreci a l’Assemblea General de l’ONU, el novembre de 1974. Arafat exposa les seves tesis pacifistes i proclama la necessitat que a Palestina s’estableixi un estat laic on hi tinguin cabuda musulmans, jueus i cristians. Els anys que segueixen la guerra del Kippur, d’altra banda, són habituals les accions armades dels grups resistents palestins, tant a Israel -on diversos atemptats fan desenes de víctimes mortals- com a la resta del món -segrestos de diplomàtics i d’avions, per exemple-.

Entre 1975 i 1977, l’OAP prendrà part en la guerra civil libanesa. La resistència palestina, assentada al sud del Líban, controla els camps de refugiats palestins a la zona, i acaba establint el que posteriorment s’ha definit com un estat dins d’un altre estat. L’OAP es va enfrontar a les falanges libaneses cristianes d’extrema dreta, que l’agost de 1976 provocaran la matança d’entre 2.000 i 3.000 refugiats palestins a Tall al-Zatar. Les forces palestines també van atacar el nord d’Israel des de les seves bases del sud del Líban, fins que l’exèrcit hebreu va envair aquest país el setembre de 1977 per donar suport a les falanges cristianes.

Els anys 70 són també una època d’impuls a la colonització de Cisjordània per part d’israelians ultrareligiosos, que cerquen convertir tantes zones com sigui possible en terra hebrea, per tal que els àrabs palestins mai puguin recuperar-les. Els assentaments, però, no és limiten a la ribera occidental del Jordà, sinó que també se n’impulsen a Gaza i fins i tot als Alts del Golan -territori sirià- i al Sinaí -territori egipci-. El 30 de març de 1976, manifestants palestins organitzen una protesta contra les expropiacions de terres àrabs per part d’Israel. La jornada, que passa a la història amb el nom de Dia de la Terra, costarà sis morts per la repressió de l’estat hebreu.

El 1977, el president egipci, Anwar al-Sadat, després de contactes secrets entre Tel Aviv i el Caire, visita el parlament israelià, on defensa el dret del poble palestí a establir un estat propi als territoris de Cisjordània i Gaza i insta Israel a retirar-se d’aquestes dues zones. De l’apropament entre Sadat i el primer ministre israelià, Menahim Begin, més els esforços de la diplomàcia nord-americana, en surt la cimera de Camp David, el desembre de 1978. En aquesta trobada, Israel reconeix els «drets legítims del poble palestí» i s’acorda un procés per a l’autogovern de Palestina -encara que no s’hi concreten fronteres ni estatus final-.

Els acords, però, s’han pres sense la participació de l’OAP, que els rebutja. I, a més, el govern de Begin continua amb la política d’assentaments a Cisjordània i Gaza, cosa que impedeix avançar cap a un procés de pau. Begin, de fet, acaba negant-se a atorgar l’autonomia política a cap d’aquests dos territoris.

Documento sin título
QUÈ ÉS LA NACIOPÈDIA?

- Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.

- Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.

- Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.


FONTS

Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:

- Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.

- Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).

- També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Afegeix-nos al teu lector RSS
Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons