MónDivers
Anar a la portada de MónDivers
Arrel de la web > Naciopèdia > Àsia > Palestina > 01. Història > 08. De Menahem Begin a la primera intifada

08. De Menahem Begin a la primera intifada

El govern de Menahem Begin, en el període de 1979 a 1983, va triplicar el nombre d’assentaments israelians a Cisjordània. Pels palestins, aquesta política demostrava que Israel no tenia cap intenció, a mitjà o llarg termini, de permetre l’establiment d’un autogovern palestí a Cisjordània. Ben al contrari, el govern hebreu utilitzava l’assentament de nous colons per augmentar el seu control territorial sobre la zona.

Per la seva banda, la situació de la resistència palestina a l’exili libanès continuava sent ben complicada. El juny de 1982, Israel torna a envair el Líban -com havia fet cinc anys abans- per mirar d’acabar amb l’OAP i establir un govern libanès proper als seus interessos. L’OAP va ser derrotada i els falangistes libanesos van protagonitzar una matança de refugiats palestins als camps de Sabra i Chatila, on van morir entre 700 i 3.000 persones.

A la Palestina ocupada, a mitjan anys 80, els sectors més radicals d’Israel van intensificar les seves reclamacions perquè tota Cisjordània fos formalment annexionada a l’estat hebreu i perquè, en conseqüència, la població àrab palestina en fos expulsada. El 1986 i 1987 la violència entre palestins i colons israelians va augmentar.

Els palestins van iniciar, el 1987, una campanya de manifestacions i petits aixecaments en protesta contra la seva situació. Molts autors consideren que la població palestina als territoris ocupats -tres quarts de la qual tenia menys de 25 anys d’edat- mostrava, amb aquestes protestes, la seva frustració tant personal -situació laboral complicada, manca de drets- com col·lectiva -després de dècades, no s’havia assolit una solució per a la qüestió palestina-. Aquestes manifestacions marquen l’inici de la primera intifada (en àrab «agitació»), que es prolongarà fins 1993.

La intifada va suposar l’aplicació d’una nova forma de resistència per part dels palestins als territoris ocupats: grups de joves s’enfrontaran a partir d’ara a cops de pedra a les tropes israelianes, que, fortament armades, reprimiran els alçaments àrabs. Al caliu de la violència antiisraeliana, un grup de militants islamistes propers a la Germandat Musulmana d’Egipte fundaran Hamàs, un grup politicomilitar que defensarà a partir d’aquell moment la destrucció de l’Estat d’Israel i la seva substitució per un estat àrab islàmic. Hamàs es farà fort especialment a la Franja de Gaza.

La intifada va fer, en els seus sis anys de durada, entre 800 i 1.100 morts al bàndol palestí, 200 dels quals menors de 16 anys. Un miler de palestins més van ser assassinats acusats de col·laboració amb Israel. 16.000 palestins van acabar a la presó. Al bàndol israelià, van morir entre 50 i 160 persones.

Pel que fa a l’escenari diplomàtic, l’OAP va proclamar, en plena intifada, la independència de l’estat palestí, del qual n’havien de formar part Cisjordània i Gaza. La proclamació va tenir lloc el 15 de novembre de 1988 a Alger. Alhora, el líder de l’OAP, Iàssir Arafat, anunciava que reconeixia l’existència de l’Estat d’Israel a la zona i que rebutjava el terrorisme en totes les seves formes.

Documento sin título
QUÈ ÉS LA NACIOPÈDIA?

- Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.

- Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.

- Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.


FONTS

Per a cadascuna de les entrades s’han consultat fonts que hi són citades o enllaçades. Altrament, hi ha algunes fonts principals que són emprades en diverses entrades per a l’elaboració dels seus continguts:

- Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.

- Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).

- També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Viquipèdia.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Afegeix-nos al teu lector RSS
Documento sin título

MónDivers 2006-2011. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons