La cursa ‘vendrà’ quilòmetres per recollir fons per a projectes a favor de la llengua bretona
Darrera actualització: 5 de novembre de 2007
De la mateixa manera que el català compta amb el Correllengua o el basc té la Korrika, la llengua bretona disposarà a partir de l’any 2008 de la seva pròpia cursa popular a favor de l’idioma propi. Serà Ar Redadeg, un recorregut atlètic que completarà al voltant de 600 quilòmetres de camí en tres dies i tres nits. La cursa sortirà de Naoned (Nantes) el 30 d’abril.
L’organització té previst vendre el recorregut de la cursa per trams per tal de recollir diners per a finançar projectes a favor de la llengua bretona. El preu de cada quilòmetre és de 100 euros, de forma que Ar Redadeg podria arribar a recollir 60.000 euros amb aquest concepte. A banda, es posaran a la venda samarretes al preu de 5 euros per a les persones que vulguin col·laborar amb la iniciativa.
El testimoni, que anirà passant d’atleta a atleta, portarà un missatge al seu interior, que no serà llegit fins a l’arribada d’Ar Redadeg a Karaez (Carhaix), el 3 de maig. Una idea calcada de la Korrika basca. El final de la cursa coincidirà amb la festa central de la celebració dels 30 anys de les escoles bretones Diwan, també a Karaez.
El fet que la cursa surti de Naoned no és pas casual, donat que aquesta ciutat és la capital del departament del Loira Atlàntic, l’únic departament bretó que no forma part de la regió oficial francesa de la Bretanya -malgrat que diverses enquestes han demostrat que hi ha una majoria social a favor de la reunificació bretona-.
Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu