MónDivers
Món Divers. Nacions sense estat, drets humans, conflictes
9 de febrer de 2010 
Arrel de la web > En detall > En persona > «A Birmània es continuen produint protestes, però ja no se’n parla»

Myo Thein, expres polític i membre de Burma Campaign UK

«A Birmània es continuen produint protestes, però ja no se’n parla»

L’activista Myo Thein implora a la comunitat internacional que pressioni el règim militar

Darrera actualització: 29 de novembre de 2007


Pressió internacional i atenció mediàtica. Aquests són els dos conceptes que Myo Thein, un activista prodrets humans que entre 1997 i 2002 va tastar la cruesa de la presó birmana, considera claus per tal que sigui possible el que bona part de la població del seu país desitja: que la junta militar caigui i que s’obri la porta a una Birmània democràtica. «Necessitem el suport i la pressió de tothom», no para de repetir l’home que ara viu exiliat a Londres i lidera l’acció internacional de Burma Campaign UK.

Myo Thien


Myo Thein explica la situació de Birmània a la Casa del Tibet de Barcelona.

Myo Thein ha visitat Barcelona aquest 28 de novembre convidat per la Casa del Tibet, dos mesos després que comencés la revolta dels monjos budistes conta la dictadura dels militars encapçalats pel general Than Shwe. «S’estan produint moltes manifestacions, però ja no se’n parla», explica l’expres polític. «L’oposició continua activa, però moure’s a dins de Birmània és extremadament difícil. Les trobades [dels opositors] s’han de fer de forma totalment secreta. Tot i això, estem intentant revitalitzar la revolució, treballant sota terra i escampant-nos per tot el país».

Això, els qui continuen vius o no han acabat a la presó. Myo Thein recorda que les xifres oficials de morts -unes poques desenes- durant la repressió militar contra les protestes a favor de la democràcia són falses: «Tots els mitjans birmans estan controlats pel govern i és molt difícil dir quanta gent va ser assassinada, però de ben segur que va ser molta més del que es va dir. Potser centenars de persones...».

Myo Thein


Myo Thein, acompanyat del director de la Casa del Tibet, Thubten Wangchen, i de la directora del Festival de Cinema de Pau i Drets Humans, Concha Pinós.

Per a gran part de la població birmana, la situació és desesperada: «Molta gent està vivint amb un dòlar al dia. De fet, va ser la pujada dels preus la que va desencadenar la revolta». Una societat enfonsada econòmicament per la junta i amb molt d’atur, «on la gent ni tan sols té per comprar arròs».

Aquesta situació, paradoxalment, encara alimenta les files de l’exèrcit: «Molts es fan soldats perquè no tenen res. I un cop hi entren, els renten el cervell. Els expliquen que l’exèrcit és el seu pare i la seva mare». Això, acompanyat de la por, explica que els reclutes -500.000, dels quals 70.000 són infants- acabin disparant contra la població del seu propi país i contra els seus monjos: «Ells tenen clar que si maten un monjo, estan complint una ordre. Si no ho fan, els maten a ells».

La pobresa extrema en què viuen una part considerable dels birmans contrasta amb el fet que la junta militar obté cada any beneficis milionaris de l’explotació del gas, un dels recursos naturals de què disposa Birmània. «Els militars venen el gas a preus molt baixos i a canvi obtenen armes per continuar reprimint la població». Segons denuncia Myo Thein, la companya francesa Total és una de les que permet la supervivència econòmica del règim gràcies a projecte conjunt que mantenen empresa i estat en l’explotació del gas de Yadana, al sud del país. Per contra, Total, al seu web, argumenta que el desenvolupament econòmic i la promoció dels drets humans van de la mà i que no és la seva tasca vigilar en què es gasten els diners els governs.

Myo Thein, malgrat tot, no abandona l’optimisme quan parla del futur del país asiàtic. «Una Birmània democràtica, només és qüestió de temps», assegura. Un temps que Myo Thein pensa que s’escurçarà si hi ha pressió internacional i si les sancions contra el règim són efectives: «Ara, la junta militar fa veure que dialoga, però és una estratègia per guanyar temps. Estan esperant que hi hagi una altra crisi a qualsevol altre lloc del món perquè la comunitat internacional s’oblidi de Birmània».

Vegeu també:





Compartiu aquest article:


Documento sin título

EDITORIAL

Xifres de legitimitat

Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.

Clica per seguir-nos també des de Facebook

Naciopèdia
Barra separadora
Escriu-nos un article d'opinió > Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu

> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
Afegeix-nos al teu lector RSS

VIST I DIT

«Era una guerra. Ni tan sols podria dir quanta gent vaig matar»

El programa People & Power, de la cadena Al Jazeera, relatava l'any passat l'experiència d'una nena soldat a la República Democràtica del Congo.

Barra separadora

«Si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua.»

Rosa Calafat

Lingüista, en una entrevista al diari El Punt.

AMB EL SUPORT DE

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Documento sin título

MónDivers 2006-2010. Diari digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes. ISSN: 2013-1089
Inici | Mapa del lloc | Hemeroteca | Contacte
Lloc web desenvolupat amb SPIP | MónDivers es veu millor amb Mozilla Firefox


MónDivers es publica amb llicència Creative Commons