Myo Thein ha visitat Barcelona aquest 28 de novembre convidat per la Casa del Tibet, dos mesos després que comencés la revolta dels monjos budistes conta la dictadura dels militars encapçalats pel general Than Shwe. «S’estan produint moltes manifestacions, però ja no se’n parla», explica l’expres polític. «L’oposició continua activa, però moure’s a dins de Birmània és extremadament difícil. Les trobades [dels opositors] s’han de fer de forma totalment secreta. Tot i això, estem intentant revitalitzar la revolució, treballant sota terra i escampant-nos per tot el país».

Això, els qui continuen vius o no han acabat a la presó. Myo Thein recorda que les xifres oficials de morts -unes poques desenes- durant la repressió militar contra les protestes a favor de la democràcia són falses: «Tots els mitjans birmans estan controlats pel govern i és molt difícil dir quanta gent va ser assassinada, però de ben segur que va ser molta més del que es va dir. Potser centenars de persones...».

Per a gran part de la població birmana, la situació és desesperada: «Molta gent està vivint amb un dòlar al dia. De fet, va ser la pujada dels preus la que va desencadenar la revolta». Una societat enfonsada econòmicament per la junta i amb molt d’atur, «on la gent ni tan sols té per comprar arròs».

Aquesta situació, paradoxalment, encara alimenta les files de l’exèrcit: «Molts es fan soldats perquè no tenen res. I un cop hi entren, els renten el cervell. Els expliquen que l’exèrcit és el seu pare i la seva mare». Això, acompanyat de la por, explica que els reclutes -500.000, dels quals 70.000 són infants- acabin disparant contra la població del seu propi país i contra els seus monjos: «Ells tenen clar que si maten un monjo, estan complint una ordre. Si no ho fan, els maten a ells».

La pobresa extrema en què viuen una part considerable dels birmans contrasta amb el fet que la junta militar obté cada any beneficis milionaris de l’explotació del gas, un dels recursos naturals de què disposa Birmània. «Els militars venen el gas a preus molt baixos i a canvi obtenen armes per continuar reprimint la població». Segons denuncia Myo Thein, la companya francesa Total és una de les que permet la supervivència econòmica del règim gràcies a projecte conjunt que mantenen empresa i estat en l’explotació del gas de Yadana, al sud del país. Per contra, Total, al seu web, argumenta que el desenvolupament econòmic i la promoció dels drets humans van de la mà i que no és la seva tasca vigilar en què es gasten els diners els governs.

Myo Thein, malgrat tot, no abandona l’optimisme quan parla del futur del país asiàtic. «Una Birmània democràtica, només és qüestió de temps», assegura. Un temps que Myo Thein pensa que s’escurçarà si hi ha pressió internacional i si les sancions contra el règim són efectives: «Ara, la junta militar fa veure que dialoga, però és una estratègia per guanyar temps. Estan esperant que hi hagi una altra crisi a qualsevol altre lloc del món perquè la comunitat internacional s’oblidi de Birmània».