Jo crec que aqui hi hauria una barreja d’incultura i alhora d’inferioritat d’una societat que és incapaç d’entendre (no solament acceptar) que hi ha unes zones de l’estat espanyol on es parla una llengua més que no solament el castellà. Aterrotitza a Espanya pensar que mantenir viva una llengua no-castellana és mantenir viva la idea d’un estat que pot trencar-se. Realment això és tenir molt poc sentit d’estat, alhora que un sentiment molt fràgil del que és Espanya com a país. NO PODEM PERMETRE QUE A CASA NOSTRA PEL FET DE PARLAR EN CATALÀ, ENS FACIN SENTIR COM EXTRANYS A LA NOSTRA PROPIA TERRA. Això serà (...)