Introducció. El Quebec (Québec en francès) és la principal nació francòfona del continent americà. Inserit en un estat majoritàriament anglòfon (el Canadà), el Quebec ha lluitat durant tot el segle XX perquè la seva especificitat fos reconeguda. En el marc canadenc, aquesta combat ha donat com a fruits la declaració del francès com a única llengua oficial i el reconeixement per part de l’Estat que el Quebec és una nació. En el marc internacional, el Quebec ha arribat a organitzar dos referèndums d’independència, que els sobiranistes han perdut. Dins del territori del Quebec existeixen dos pobles, els inuits de Nunavik i els crees, que no es reivindiquen com a quebequesos i que també cerquen els seus propis autogoverns (als primers els està a punt de ser reconegut a través d’una autonomia creada dins del Quebec, mentre que els segons compten amb un òrgan de representació propi, el Gran Consell dels Cree).

Política. La població quebequesa està dividida en dos grans blocs pel que fa a la qüestió de la sobirania política: els federalistes, partidaris de mantenir-se dins del Canadà, i els independentistes, que opten per un Estat independent. Aquesta segons opció està representada sobretot pel Partit Quebequès (PQ), que ha governat el país durant diverses legislatures, alhora que a escala estatal està vehiculada a través del Bloc Quebequès, formalment un partit diferent del PQ. El principal exponent del federalisme és el Partit Liberal. En una posició intermèdia es troba l’Acció Democràtica del Quebec (ADQ), que propugna una constant ampliació de l’autogovern quebequès sense arribar a trencar amb el Canadà.

Claus d’actualitat. Després d’un inici de segle molt complicat, el sobiranisme (que venia de perdre per 50.000 vots el referèndum d’independència de 1995) recupera posicions i, a les eleccions quebequeses de 2008, es va situar al voltant del 40% dels vots (més del 35% al PQ i quasi el 4% al segon partit independentista quebequès, Quebec Solidari). L’actual lideratge del PQ ha aparcat la reivindicació d’un tercer referèndum sobiranista i, per contra, se centra en idees com l’assoliment de la sobirania cultural del país o la representació directa del Quebec a l’esfera internacional. Cap d’aquests punts és fonamental per al Partit Liberal, que governa el Quebec amb majoria absoluta i que propugna, sobretot, una direcció política centrada en la gestió econòmica.

Més: Notícies sobre el Quebec

Història. Abans de l’arribada dels colonitzadors europeus, l’actual territori del Quebec estava ocupat exclusivament pels pobles amerindis, entre els quals els inuits, els crees, els naskapis, els hurons o els mohawks. El 1608, els francesos van fundar la ciutat de Quebec, bressol de la nació quebequesa actual. Colònia francesa des de llavors, el seu control va passar al Regne Unit el 1763. Un segle més tard, el Quebec serà una de les províncies fundadores de la confederació canadenca. Al llarg del segle XX va prenent forma el moviment nacionalista quebequès, primer amb un ideari autonomista i, a la segona meitat de la centúria, amb una perspectiva independentista. El 1980 i el 1995 el Quebec va organitzar dos referèndums d’independència. En el segon, els independentistes van sumar el 49,6% dels vots i es van quedar a les portes de la victòria.

Llengua. Territorials: francès, inuktitut, cree, mohawk i d’altres llengües ameríndies. Oficial: francès. El francès, com a única llengua oficial al Quebec i com a idioma cooficial al Canadà (amb l’anglès) gaudeix d’una situació envejable si es compara amb la majoria de llengües de nacions sense estat, sovint en situació de minorització. Malgrat això, la societat quebequesa té davant seu el repte d’integrar lingüísticament els nouvinguts, que sovint no parlen francès. Esment a part mereix la situació del cree i de l’inuktitut, les dues petites llengües ameríndies que són predominants al nord i a l’oest del Quebec però que, per contra, no estan prou protegides legalment.