Introducció. El Tibet (Bod en tibetà) és una de les nacions sense estat que ocupa un territori més gran del món, al voltant de dos milions de quilòmetres quadrats al nord i a l’est de la serralada de l’Himàlaia. El país està ocupat per la República Popular de la Xina, que hi ha establert una administració teòricament autònoma sobre aproximadament la meitat del territori històricament tibetà, l’anomenada regió autònoma del Tibet; l’altra meitat del país està dividida en diverses prefectures i comtats autònoms dins de quatre províncies xineses. Milers de tibetans, entre els quals les seves autoritats polítiques i religioses legítimes, viuen a l’exili a Dharamsala, al nord de l’Índia.

Política. Al Tibet, tota la política està controlada pel Partit Comunista de la Xina. El pluralisme polític està prohibit i hi ha una gran opacitat informativa al voltant de l’actuació de les autoritats. A Dharamsala, el Govern tibetà a l’exili teòricament funciona sobre la base de la representació democràtica, amb un primer ministre propi. Malgrat tot, la figura del dalai-lama manté un importantíssim ascendent polític.

Claus d’actualitat. Després d’uns anys de no figurar al centre de l’atenció mundial, el Tibet va tornar a saltar a les primeres pàgines dels diaris l’any 2008, quan es va produir una gran revolta popular contra la Xina que les forces armades tibetanes van reprimir durament, amb el resultat d’un mínim de 140 morts. La repressió va continuar durant 2009, especialment als monestirs budistes, focus de crítica contra Pequín. El dalai-lama reclama una autonomia veritable per al Tibet, dins de la Xina, com a forma de superar el conflicte. Mentre, continua l’afluència d’immigrants xinesos d’ètnia han cap al Tibet, cosa que contribueix a minoritzar els tibetans a la seva pròpia terra. Això té greus efectes econòmics i també sobre la llengua tibetana.

Més: Notícies sobre el Tibet

Història. El Tibet ja tenia els seus propis sobirans com a mínim al segle VI dC, quan la dinastia Iarlung governava al país. Durant el segle VIII el budisme es va estendre, religió que s’hi ha mantingut fins a l’actualitat. Al segle XVI es va imposar la figura del dalai-lama com a màxim mandatari religiós i civil del Tibet. El Tibet es va mantenir autònom fins que, el 1950, els comunistes xinesos van envair-lo i se’l van annexionar. El 1959, el dalai-lama va fugir del país.

Llengua. Territorials: tibetà, mongol oirat. Oficial: xinès i tibetà. La llengua pròpia del Tibet és el tibetà, un idioma emparentat llunyanament amb el xinès i, més estretament, amb el birmà. L’idioma pateix la discriminació a què el sotmet l’Estat xinès, tot i la seva oficialitat a la Regió Autònoma del Tibet. La gran afluència de xinesos d’ètnia han cap al Tibet de les darreres dècades ha empitjorat la situació del tibetà, perquè els han no aprenen gairebé mai la llengua, cosa que força els tibetans a adoptar el xinès per adreçar-se als nouvinguts.