Introducció. Sardenya (Sardigna en sard) és una nació el territori de la qual coincideix amb l’illa homònima, la segona més gran de la Mediterrània. La seva especificitat li ha valgut disposar d’un Estatut d’autonomia dins de la República Italiana, cosa que només tenen unes altres quatre regions més. A més, els sards han estat reconeguts com a poble per part d’Itàlia, una distinció que -juntament amb la geografia, la cultura, la llengua i la història- confirma la realitat diferenciada de Sardenya en el conjunt mediterrani i europeu.

Política. El moviment nacionalista sard, com el de la veïna Còrsega, presenta actualment una important fragmentació. Dues són les grans tendències del nacionalisme sard actual: una, l’autonomista, partidària de reforçar l’autogovern de Sardenya a través de l’assumpció de noves competències per part del Govern sard; l’altra, la independentista, que reivindica la constitució d’un Estat sard independent. Les forces nacionalistes han tingut una presència continuada, encara que feble, a l’assemblea sarda.

Claus d’actualitat. A Sardenya, com a tot Itàlia, és viu el debat sobre la conversió de la República en un estat federal, on l’autonomia de les unitats que el composen es vegi incrementada. Però a l’illa, aquesta qüestió va de la mà de la reforma de l’Estatut especial d’autonomia, que data de 1948 i que els partits sards volen reformar. Del punt de vista electoral, els partits sards van experimentar un creixement notable a les eleccions de 2009 i 2010. Es treballa amb una certa lentitud en la promoció del sard, la presència del qual a les escoles o a la toponímia és molt escassa, i malgrat la urgència d’establir mesures de defensa i promoció del sard, les iniciatives a favor de l’idioma arriben amb comptagotes.

Més: Notícies sobre Sardenya

Història. Ocupada històricament per diversos pobles, l’illa de Sardenya va desenvolupar diversos regnes autòctons durant l’edat mitjana, que van competir entre ells i contra potències estrangeres com la Corona catalanoaragonesa, Pisa i Gènova. Unida al segle XVIII al Piemont, Sardenya va ser un dels primers territoris a formar part de la Itàlia unida. Durant el segle XX va anar prenent forma el moviment nacionalista sard; el 1948, Sardenya va assolir l’autonomia dins de la República Italiana.

Llengua. Territorials: sard, gal·lurès, sasserès, català, lígur. Oficial: italià. La llengua pròpia més estesa de Sardenya és el sard, un idioma parlat per més d’un milió de persones. Els darrers anys, les institucions sardes estan duent a terme tímids intents de promoció de la llengua. Al nord de l’illa es parlen dues varietats lingüístiques, el gal·lurès i el sasserès, sobre les quals els lingüistes no s’han posat d’acord en classificar-les com a llengües independents, com a dialectes d’arrel italiana o com a parles de transició sardocorses. El panorama lingüístic sard el completen els illots català (l’Alguer) i lígur tabarquí (Carloforte i Calasetta).