Introducció. Lusàcia (Łužica en alt sòrab, Łužyca en baix sòrab) és un petit país que marca un dels límits occidentals actuals del món eslau a Europa. Dins de les seves fronteres viuen els sòrabs (Serbja en alt sòrab, Serby en baix sòrab), convertits des de fa dècades en minoria dins de la seva pròpia terra davant la superioritat numèrica dels alemanys. El poble sòrab manté una identitat col·lectiva i ben definida, malgrat la intensa germanització a què han estat sotmesos des de ben antic.

Política. Dividida entre dos Länder alemanys (Saxònia i Brandenburg) malgrat les peticions dels sòrabs per tenir un Estat federat propi, Lusàcia té un sistema de partits molt similar al que impera en general a Alemanya. Malgrat tot, existeix una força política sòraba, el Partit Popular Sòrab, que actua preferentment en el marc local i que defensa la cultura pròpia de Lusàcia, el bilingüisme sòrab-alemany inclòs.

Claus d’actualitat. Els sòrabs continuen cercant la millor forma d’obtenir una representació política adequada que els permeti de defensar els seus interessos com a poble. Políticament, el Partit Popular Sòrab s’ha unit a l’Aliança Lliure Europea el 2009. A través de les seves entitats, el 2008 els sòrabs van presentar un Memoràndum en què reclamaven un millor finançament públic que permetés la supervivència de la seva llengua i cultura.

Més: Notícies sobre Alsàcia

Història. Les tribus sòrabes ja estaven instal·lades a l’actual Lusàcia al segle VII dC. Sotmeses a l’Imperi Alemany des del segle X, a partir del XII els sòrabs van patir la intensa colonització germànica de les seves terres, fins acabar esdevenint una minoria al seu territori. Des del segle XVIII el sòrab es cultivat com a llengua literària. Al principi del XX el poble sòrab funda les seves principals entitats representatives, que continuen funcionant avui dia. A la dècada de 1990, els parlaments de Brandemburg i de Saxònia reconeixien oficialment els drets col·lectius del poble sòrab.

Llengua. Territorials: baix sòrab, alt sòrab, alemany. Oficial: alemany. La minoria sòraba manté viu l’ús de dues llengües estretament emparentades, el baix sòrab i l’alt sòrab, ambdues separades territorialment per una estreta franja de parla alemanya. Les parles sòrabes estan considerades en perill per part dels lingüistes, donat el seu feble nombre de parlants i la gran competència que els planteja l’omnipresència de l’alemany.