Introducció. El poble arbëresh (arbëreshë en albanès) ha estat assentat a la península Itàlica i a Sicília des de fa més de cinc segles, i constitueix una de les comunitats humanes més diferenciades del sud d’Itàlia. Malgrat tenir un nombre de membres relativament feble (es calcula un màxim de 250.000 persones, tot i que el nombre real podria ser bastant inferior), els arbëresh tenen presència a desenes de viles de set regions meridionals italianes. Aquest poble ha preservat l’ús de la llengua albanesa i també el ritu bizantí a l’església.

Política. La comunitat arbëresh no s’ha organitzat políticament com a tal. No existeixen partits polítics arbëresh ni tampoc una reivindicació d’autonomia territorial. Segurament, el caràcter dispers i discontinu del seu assentament ho ha fet molt difícil. Per contra, els membres d’aquest poble s’han organitzat localment en multitud d’entitats per preservar les seves tradicions i la seva cultura.

Claus d’actualitat. Una part del moviment arbëresh s’esforça a mantenir la cultura pròpia, en la qual la llengua juga un paper destacat. Molts arbëresh han perdut l’ús de la llengua (sobretot a la Pulla), però aquesta manté una relativa vitalitat a Calàbria, Basilicata i alguns pobles de Sicília com Piana degli Albanesi. És precisament sobre la parla d’aquesta localitat que Gaetano Gerbino ha publicat, el 2009, una Gramàtica de la llengua arbëresh. Algunes regions han començat a reconèixer la presència de la comunitat arbëresh a les seves viles, i fins i tot han aprovat lleis de suport i promoció de l’idioma albanès (com la Basilicata, el 1998 i el 2004, o el Molise, el 1997).

Més: Notícies sobre el poble arbëresh

Història. Els arbëresh es van començar a assentar al sud de l’actual Itàlia a mitjan segle XV, tot fugint de la invasió del seu país per part dels turcs. Diverses onades d’emigrants albanesos han alimentat la comunitat arbëresh fins al segle XX. Ha estat aquest segle, sobretot, el que ha vist com la cultura arbëresh començava a erosionar-se per la pressió de la cultura dominant italiana.

Llengua. Territorial: albanès. Oficial: italià. L’albanès que parlen els arbëresh procedeix de la varietat tosk de l’albanès que es parla als Balcans. El dialecte arbëresh ha preservat trets que s’han perdut a la parla actual d’Albània. El dialecte està en greu perill d’extinció, donat que, entre d’altres factors, la llengua no és oficial, en alguns indrets s’ha aturat la transmissió intergeneracional i part dels arbëresh han hagut d’emigrar lluny dels seus pobles per guanyar-se la vida.