Introducció. El poble arbëresh (arbëreshë en albanès) ha estat assentat a la península Itàlica i a Sicília des de fa més de cinc segles, i constitueix una de les comunitats humanes més diferenciades del sud d’Itàlia. Malgrat tenir un nombre de membres relativament feble (es calcula un màxim de 250.000 persones, tot i que el nombre real podria ser bastant inferior), els arbëresh tenen presència a desenes de viles de set regions meridionals italianes. Aquest poble ha preservat l’ús de la llengua albanesa i també el ritu bizantí a l’església.
Política. La comunitat arbëresh no s’ha organitzat políticament com a tal. No existeixen partits polítics arbëresh ni tampoc una reivindicació d’autonomia territorial. Segurament, el caràcter dispers i discontinu del seu assentament ho ha fet molt difícil. Per contra, els membres d’aquest poble s’han organitzat localment en multitud d’entitats per preservar les seves tradicions i la seva cultura.
Claus d’actualitat. Una part del moviment arbëresh s’esforça a mantenir la cultura pròpia, en la qual la llengua juga un paper destacat. Molts arbëresh han perdut l’ús de la llengua (sobretot a la Pulla), però aquesta manté una relativa vitalitat a Calàbria, Basilicata i alguns pobles de Sicília com Piana degli Albanesi. És precisament sobre la parla d’aquesta localitat que Gaetano Gerbino ha publicat, el 2009, una Gramàtica de la llengua arbëresh. Algunes regions han començat a reconèixer la presència de la comunitat arbëresh a les seves viles, i fins i tot han aprovat lleis de suport i promoció de l’idioma albanès (com la Basilicata, el 1998 i el 2004, o el Molise, el 1997).
Més: Notícies sobre el poble arbëresh
Història. Els arbëresh es van començar a assentar al sud de l’actual Itàlia a mitjan segle XV, tot fugint de la invasió del seu país per part dels turcs. Diverses onades d’emigrants albanesos han alimentat la comunitat arbëresh fins al segle XX. Ha estat aquest segle, sobretot, el que ha vist com la cultura arbëresh començava a erosionar-se per la pressió de la cultura dominant italiana.
Llengua. Territorial: albanès. Oficial: italià. L’albanès que parlen els arbëresh procedeix de la varietat tosk de l’albanès que es parla als Balcans. El dialecte arbëresh ha preservat trets que s’han perdut a la parla actual d’Albània. El dialecte està en greu perill d’extinció, donat que, entre d’altres factors, la llengua no és oficial, en alguns indrets s’ha aturat la transmissió intergeneracional i part dels arbëresh han hagut d’emigrar lluny dels seus pobles per guanyar-se la vida.

Ubicació geogràfica: Europa mediterrània. El poble arbëresh habita diverses comarques i localitats, no compactes geogràficament entre elles, a tot el sud d'Itàlia i a Sicília.
Població: entre 100.000 i 250.000 persones
Ciutats importants: Hora e Arbëreshëvet (Piana degli Albanesi), Spixana (Spezzano Albanese), San Marcani (San Marzano di San Giuseppe)
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.