Introducció. El Kurdistan (Kurdistan en kurd) és una de les nacions sense Estat més grans del món, tant pel que fa al nombre de membres -entre 30 i 40 milions- com per l’extensió -entre 350.000 i 500.000 quilòmetres quadrats. Dividit en quatre estats des del primer terç del segle XX, el Kurdistan ha patit les polítiques assimilacionistes dels règims estrangers als quals ha quedat sotmès. La situació de la llengua i la cultura kurdes ha travessat -i, a la major part del país, encara travessa- enormes dificultats, alhora que una mínima representació política dels interessos kurds no ha estat possible fins a la primera dècada del segle XXI, i encara no a tot el Kurdistan.

Política. Com no podia ser d’una altra forma, la política kurda està profundament marcada per la divisió política del Kurdistan en quatre estats diferents i per les diferències polítiques entre aquests. Així, al Kurdistan meridional (Iraq) tres partits kurds (el Partit Democràtic, la Unió Patriòtica i Goran) són els absoluts dominadors de l’escena parlamentària. Al Kurdistan septentrional (Turquia), la principal formació kurda és el Partit de la Societat Democràtica (DTP), que hi controla un bon nombre de municipis i té una vintena de diputats al Parlament turc. Per contra, tant al Kurdistan occidental (Síria) com a l’oriental (Iran), els partits kurds estan prohibits i són durament reprimits.

Claus d’actualitat. La situació de la reivindicació kurda és ben diferent depenent de quin Estat parlem. A l’Iraq, i malgrat que els kurds compten amb una regió autònoma, resta pendent la delimitació definitiva del Kurdistan i la inclusió o no de Kirkuk. Als kurds de l’Iraq els ha estat garantida una participació en els beneficis del petroli. L’any 2009 s’hi van celebrar eleccions, que van testimoniar l’emergència d’una nova formació opositora. Al Kurdistan de Turquia, el DTP va sortir victoriós de les eleccions municipals de 2009. Turquia ofereix des de 2009 un paquet de reformes (toponímia en llengua kurda, més drets polítics per als ciutadans...) que els kurds consideren insuficients. Al final de 2009, el DTP va ser il·legalitzat i es va fundar un nou partit per substituir-lo. La guerrilla del PKK -el líder de la qual, Abdullah Öcalan, és a la presó- va mantenir un alto el foc durant el 2009 tot esperant que els líders kurds assolissin un acord de pau amb l’Estat turc, però el va trencar el 2010 davant la manca de resultats.

Més: Notícies sobre el Kurdistan

Història. Islamitzats a partir del segle VII, els kurds van quedar dividits entre diversos emirats al llarg de l’edat mitjana, fins que el 1514 el seu país queda dividit en dues meitats: l’occidental és annexionada pels turcs otomans, mentre que l’oriental passa sota control persa. Al llarg del segle XIX, els kurds de l’Imperi otomà van protagonitzar diverses revoltes, cap de les quals va reeixir. Acabada la Primera Guerra Mundial, els kurds de l’Imperi otomà no van aconseguir un Estat propi -cosa que els havia estat promesa- i van quedar dividits entre les modernes Turquia, Síria i Iraq. Aquests tres estats, i també l’Iran, es van dedicar durant bona part del segle XX a oprimir nacionalment el Kurdistan. Nou va ser fins a la caiguda del règim de Saddam Hussein, el 2003, que una part del poble kurd -la que viu a l’Iraq- va aconseguir el reconeixement internacional de la seva autonomia política.

Llengua. Territorials: kurd, assiri, turcman/àzeri, àrab, turoyo, osseta. Oficials: kurd, àrab, assiri i turcman/àzeri (Iraq), àrab (Síria), turc (Turquia), persa (Iran). La llengua pròpia del Kurdistan és el kurd, un dels idiomes minoritzats amb més parlants del món. El kurd es divideix en dos grans blocs, cadascun amb una tradició escrita pròpia: el kurmandji, a occident, i el sorani, a orient. Ambdues varietats són emprades oficialment a la regió autònoma del Kurdistan de l’Iraq. Però el Kurdistan és un territori amb una gran riquesa lingüística, i les diverses minories nacionals que hi viuen empren les seves pròpies llengües.