Introducció. El País Basc (Euskal Herria en basc) és una nació dividida entre dos estats, Espanya i França, amb una identitat mil·lenària que actualment s’expressa en la voluntat de construir un projecte polític propi i comú entre els diversos territoris que la composen. Al costat espanyol de la frontera, els bascos han pogut preservar alguns dels seus drets històrics, i mantenen institucions autònomes a Euskadi (Guipúscoa, Biscaia i Àlaba) i Navarra. Per contra, al costat francès, el País Basc no està constituït ni tan sols com a departament, malgrat les reiterades peticions en aquest sentit per part del moviment basc.

Política. Els partits bascos tenen presència arreu del territori nacional, malgrat que amb una força desigual (molt sòlida a Biscaia, Guipúscoa i el nord de Navarra, i menys a Àlaba, el sud de Navarra i el País Basc del Nord). La seva principal formació, el Partit Nacionalista Basc, ha estat al poder a Euskadi fins l’any 2009, quan un front nacionalista espanyol li ha arrabassat el govern. L’esquerra independentista, malgrat les persecucions i prohibicions de l’Estat espanyol, manté una força considerable al país.

Claus d’actualitat. Per primer cop des de la fi del franquisme, el Govern d’Euskadi es troba des de 2009 en mans d’un front nacionalista espanyol, després d’unes eleccions en què l’Estat va impedir la participació de l’esquerra abertzale. El nou executiu, pactat pel PP i el PSOE, va anunciar que limitaria la normalització del basc, entre d’altres mesures estatalistes. L’ascens al poder dels nacionalistes espanyols marca un profund canvi de cicle, després dels anys de govern del PNB, amb el president Juan José Ibarretxe al capdavant, que va voler aprovar un Estatut d’amplíssima autonomia per a Euskadi i a qui van prohibir fer un referèndum sobre el futur del país. El 2010, l’esquerra abertzale i EA van presentar una proposta de solució del conflicte que rebutja l’ús de la violència.

Més: Notícies sobre el País Basc

Història. Els bascos, mai romanitzats, van disposar del seu propi estat, el Regne de Navarra, durant l’edat mitjana. La unificació peninsular durant l’edat moderna va fer desaparèixer aquest regne, però malgrat tot el poble basc va preservar alguns dels seus furs i prerrogatives, que van ser parcialment respectats fins i tot en temps de la dictadura franquista. El nacionalisme basc, sorgit al segle XIX, va créixer amb molta força durant el segle XX, fins al punt de convertir-se en la força política hegemònica a Euskadi.

Llengua. Territorials: basc, espanyol, occità. Oficials: basc i espanyol (Euskadi i Navarra), francès (País Basc del Nord). El basc o èuscar, una llengua preindoeuropea de la qual els lingüistes encara avui desconeixen l’origen, és l’idioma propi del País Basc. Les prohibicions que històricament han pesat sobre l’idioma l’han fet recular, tant territorialment com socialment. Recuperada l’oficialitat a Euskadi i el nord de Navarra, l’idioma manté prou vigor a territoris com Guipúscoa i parts de Biscaia, Navarra septentrional o fins i tot el País Basc del Nord.