Introducció. Flandes (Vlaanderen en neerlandès) és l’única nació sense estat la població de la qual és majoritària dins de l’estat on es troba. Els flamencs havien estat històricament minoritzats dins de Bèlgica per part de l’elit francòfona, però l’èxit econòmic flamenc durant la segona meitat del segle XX els ha situat al capdavant del país. Avui, els flamencs gaudeixen d’un notable marge d’autonomia: la institució de la Comunitat Flamenca inclou els poders transferits a la Regió Flamenca -competent sobre el territori de Flandes, excepte Brussel·les- així com les competències de la Comunitat Flamenca estricta -competent en matèria cultural sobre les persones de parla neerlandesa, tant a la Regió Flamenca com a la Regió de Brussel·les-Capital. La Regió de Brussel·les-Capital manté les seves competències no culturals sobre els 161 km2 que li van ser atribuïts a la divisió federal belga, de forma separada a la Regió Flamenca.

Política. Les forces polítiques estrictament flamenques (la gran majoria, de centredreta o dreta) dominen totalment el panorama polític de Flandes, donat que pràcticament no hi ha partits que operin a escala estatal belga (a Valònia tampoc, per tant). Dues tendències s’imposen: l’autonomista, partidària d’enfortir l’autogovern flamenc dins de l’Estat belga, i la independentista, que considera obsoleta la unió belga i propugna la creació d’un Estat flamenc independent. Autonomistes i independentistes governen plegats a Flandes i, de fet, és fàcil trobar ambdues tendències als principals partits flamencs.

Claus d’actualitat. Tots els partits flamencs, i en gran proporció també la societat flamenca, estan d’acord que cal reformar l’Estat belga per donar més capacitat de decisió als governs de Flandes, Valònia i Brussel·les. Les negociacions sobre la reforma de Bèlgica són llargues, i encara no han donat resultats. Des de juliol de 2009, a Flandes governa una coalició de federalistes i independentistes que haurà d’encarar la reforma de Bèlgica amb els governs belga i való. El 2010, l’independentisme flamenc va aconseguir el millor resultat de la seva història amb la victòria de l’N-VA a les eleccions federals. Un dels aspectes importants, a banda de la transferència de competències, és la desaparició del districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde, que reclamen tots els partits flamencs.

Més: Notícies sobre Flandes

Història. Dividida durant força segles entre diversos comtats i episcopats, Flandes va quedar unificat sota la dinastia dels Habsburg a partir del segle XV. Després de les guerres napoleòniques, flamencs i valons van quedar incorporats a un estat que mai abans havia vist la llum, Bèlgica. Durant el XIX, la Flandes rural va viure sota el lideratge de la Valònia industrial i francòfona. Al XX, Flandes va prendre el poder econòmic de Bèlgica i el seu nacionalisme es va desenvolupar fins a esdevenir hegemònic a tot el territori flamenc i fins a obligar Bèlgica a convertir-se en un estat federal.

Llengua. Territorial: neerlandès. Oficial: neerlandès. Poques nacions sense estat poden dir que la seva llengua és l’única oficial al seu territori. Aquest és el cas de Flandes, que malgrat l’òptima situació actual de la seva llengua, ha hagut de lluitar durant els segles XIX i XX contra la supremacia del francès a l’Estat belga. A l’actualitat, el principal cavall de batalla és la situació als municipis de l’entorn de Brussel·les, on la llengua més parlada és el francès però l’únic idioma oficial és el neerlandès. Els neerlandòfons reclamen als francòfons que s’adaptin a la normativa lingüística de Flandes i que emprin oficialment el neerlandès als seus municipis.