Introducció. La Casamance és un país multiètnic (amb pobles com el diola, el mandinga o el ful) situat als marges del riu homònim, que actualment ocupa una posició perifèrica i relativament aïllada respecte del Senegal. Pràcticament separada d’aquest país per Gàmbia, la Casamance té unes característiques ètniques, econòmiques, geogràfiques, climàtiques i històriques que la diferencien clarament del Senegal. L’Estat senegalès, de tradició jacobina francesa, no ha volgut satisfer en cap moment les peticions d’autogovern de la societat casamancesa.

Política. La principal expressió del nacionalisme casamancès es troba en el Moviment de les Forces Democràtiques de la Casamance (MFDC), fundat el 1982 com a organització politicomilitar. L’organització reivindica des de llavors la independència del territori. Ha sofert diverses escissions, cosa que ha debilitat el moviment sobiranista. El seu històric líder Diamacoune Senghor va signar un acord de pau amb el Senegal el 2004, però algunes faccions de l’MFDC no l’observen.

Claus d’actualitat. Malgrat l’acord de pau de 2004, la violència ha continuat present, de forma intermitent, amb les accions de les diverses faccions de l’MFDC. L’agost de 2009 van tenir lloc alguns dels incidents armats més greus dels darrers anys. Un dels problemes més greus és la quantitat de mines que romanen sense desactivar en terra casamancesa. Pel que fa al conflicte en si, encara no s’ha trobat una solució definitiva que satisfaci totes les parts.

Història. Anteriorment a l’arribada dels europeus, la Casamance es trobava sota la influència dels imperis de Mali i de Songhai. Al segle XVII, la costa casamancesa va caure en mans portugueses, malgrat la resistència del poble diola. Al final del segle XIX, Portugal va transferir el control del litoral de la Casamance a França, que la va incorporar al Senegal. El 1944 els casamancesos van començar a reclamar l’autonomia, que el nou estat independent del Senegal (1960) els va negar. El 1982 va esclatar la revolta armada del MFDC.

Llengua. Territorials: diola,crioll de Guinea Bissau, mandinga, ful, altres. Oficial: francès. La Casamance és un territori multilingüe, la principal llengua del qual és el diola, parlat a la zona de la baixa Casamance. A la zona mitja i alta del territori hi predominen unes altres dues llengües, el mandinga i el ful. També és específic de la Casamance el crioll de base portuguesa que es parla a Ziguinchor i altres ciutats, i que també és àmpliament usat a Guinea Bissau.