Introducció. Irlanda (Éire en irlandès, Airlinn en scots) és una nació que ocupa l’illa homònima, a l’oest europeu. Irlanda no pot ser definida com a nació sense estat -donat que des de 1922 en té un-, sinó com una nació una part del territori de la qual està controlat per un altre estat -el Regne Unit. La partició d’Irlanda i la històrica discriminació dels irlandesos catòlics a Irlanda del Nord és l’arrel del conflicte que ha enfrontat fins ben poc els habitants d’aquest territori. Actualment, Irlanda del Nord compta amb el seu propi Parlament i Govern, que mantenen algunes institucions conjuntes amb la República d’Irlanda.

Política. A la República d’Irlanda l’exercici de l’activitat política es desenvolupa de forma similar a la resta de democràcies europees. Mentre, a Irlanda del Nord, el joc polític està totalment condicionat per l’existència de dos grans blocs de partits: el nacionalista irlandès, del qual formen part el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata i Laborista, i l’unionista britànic, els dos principals membres del qual són el Partit Unionista Democràtic i el Partit Unionista de l’Ulster. Tots quatre partits comparteixen la responsabilitat del govern a Irlanda del Nord.

Claus d’actualitat. El 2007, Irlanda del Nord va recuperar la seva autonomia, que havia estat suspesa el 2002. S’ha avançat en la cooperació entre els diversos partits: el Sinn Féin va acceptar l’autoritat de la policia nord-irlandesa, mentre que al final de 2008, l’executiu nord-irlandès va assumir les competències en matèria policial i judicial, un pas molt important en l’autogovern del territori, un cop els unionistes van admetre que l’IRA, efectivament, ja no representa cap perill per a la pau. Tanmateix, no tot són facilitats: per exemple, la comunitat irlandòfona reclama des de fa anys una Llei de l’irlandès que doni drets lingüístics als parlants d’aquesta llengua celta, però els unionistes s’hi oposen.

Més: Notícies sobre Irlanda i, més específicament, sobre Irlanda del Nord

Història. Dividida entre diversos reis locals durant bona part de la seva història, a partir del segle XII els reis anglesos van provar de controlar Irlanda. Els irlandesos van oposar-hi resistència, i cap al segle XV els anglesos havien perdut pràcticament tot el poder. A partir del segle XVI, però, Anglaterra va tornar a exercir-hi un ferm control, que va durar fins al 1922, quan el Regne Unit va acceptar retirar-se d’Irlanda a canvi de retenir els sis comtats del nord-est, l’actual Irlanda del Nord. El territori va viure un segle XX convuls i violent a causa de l’enfrontament de les organitzacions irlandeses locals -sobretot, l’IRA- contra el domini britànic. El 1998 es va arribar a un acord de pau per convertir Irlanda del Nord en una autonomia dins del Regne Unit.

Llengua. Territorials: irlandès, scots, anglès. Oficials: anglès (República d’Irlanda i Irlanda del Nord), irlandès (República d’Irlanda). La llengua pròpia i original d’Irlanda és el gaèlic irlandès, una llengua celta propera al gaèlic escocès i el manx. Malgrat que és oficial a la República d’Irlanda des de la independència, l’irlandès pateix una greu minorització davant de l’omnipresència de l’anglès. A Irlanda del Nord, els nacionalistes irlandesos reclamen millores per a la situació de la llengua. També a Irlanda del Nord, alguns dels descendents d’immigrants escocesos mantenen viu l’ús del scots.