Introducció. Papua Occidental (Papua Barat, en indonesi) ocupa la meitat occidental de l’illa de Nova Guinea. Com a unitat política, Papua Occidental va ser una creació dels neerlandesos al segle XIX, que van establir la divisió de l’illa per la meitat i van reclamar el control de la part oest. Els nacionalistes papús consideren que hi ha prou bases per considerar que Papua Occidental ha de ser un país separat d’Indonèsia: d’una banda, la diferència entre pobles papús i els altres pobles indonesis; de l’altra, el fet que els Països Baixos consideressin Indonèsia i Papua com a colònies diferents durant la dècada de 1950; i encara, la repressió que l’Estat indonesi ha utilitzat contra Papua durant dècades.
Política. Com a conseqüència de les reformes democratitzadores d’Indonèsia després de la caiguda del dictador Suharto (1998), l’Estat va atorgar a Papua Occidental un règim limitat d’autonomia el 2001. El 2003 Indonèsia va decidir dividir Papua Occidental en dues províncies autònomes separades, i aquest és el motiu pel qual ara mateix el país té dos governs i assemblees regionals separats. A més, existeix un consell de caps tribals papús reconegut oficialment des de 2005 i que agrupa els líders tradicionals d’ambdues províncies.
Claus d’actualitat. Les organitzacions papús denuncien que, després d’una dècada, l’autonomia no ha estat implementada i reclamen que s’atorgui a la ciutadania illenca el dret a decidir el seu futur. La convocatòria d’un referèndum és una de les seves propostes. Davant d’això, i malgrat que formalment és una democràcia, Indonèsia continua reprimint les manifestacions dels independentistes i prohibeix l’exhibició de la bandera separatista. Destacades entitats internacionals denuncien els abusos de les forces indonèsies contra la població papú, que, a més, veu com els recursos naturals de l’illa són espoliats per part d’Indonèsia i d’algunes empreses multinacionals.
Més: Notícies sobre Papua Occidental
Història. Els Països Baixos van annexionar-se Papua Occidental durant la primera meitat del XIX, un territori que estava habitat per pobles papús i austronesis. Després de la Segona Guerra Mundial, Indonèsia es va independitzar dels neerlandesos, però Papua Occidental va romandre sota el control dels Països Baixos, que van començar a preparar el territori per a la independència. Les pressions d’Indonèsia i dels Estats Units van fer, però, que la potència colonial cedís Papua a Indonèsia, que se la va annexionar inicialment el 1963 i definitivament -mitjançant un referèndum manipulat- el 1969. Els independentistes papús no ho van acceptar i van organitzar-se políticament i militar al voltant de l’OPM. A partir de llavors, Indonèsia va dedicar-se a reprimir el moviment separatista i a explotar els recursos del país.
Llengua. Territorials: entre 200 i 300 llengües. Oficial: indonesi. L’illa de Nova Guinea és un dels territoris que presenta una major diversitat lingüística a tot el món, no tan sols pels centenars de llengües que s’hi parlen, sinó també perquè aquestes formen part de diverses famílies. Els lingüistes encara no s’han posat d’acord a classificar-les totes, però en general s’assumeix que la major part de les llengües del centre i del sud de Papua Occidental pertanyen a la família transneoguineana, mentre que la zona nord és molt més diversa i inclou tot un seguit de famílies no relacionades entre elles.

Ubicació geogràfica: Oceania. El territori de Papua Occidental s'estén per tota la meitat oest de l'illa de Nova Guinea, així com per les illes adjacents.
Superfície: 420.540 km2
Població: 2.646.489 habitants (estimació de 2005)
Capital: Jayapura
Altres ciutats importants: Manokwari, Timika, Sorong
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.